Recent Posts

equilibris equilibri relats en català sandra freijomil

equilibris


mentre dorm adolescència maternitats conte relat sandra freijomil

mentre dorm



Conecta’t

Un espai per descobrir relats i vivències
alguna mena de violència

alguna mena de violència

Quan ell li espetega amb un deix de menyspreu que val més que deixi la feina perquè, fet i fet, pel que guanya comparat amb el cost de la cangur i la llar d’infants, no els surt a compte.

Quan ella insisteix, sense esma de repetir-se, que la feina la distreu i l’omple, que li agrada sortir de casa, empolainar-se una mica en lloc de passar-se les hores en xandall i cua de cavall, fent neteja, xerrar amb els companys, comentar les anècdotes del dia i esbravar-se una mica de la solitud que l’acull a casa; ell la fita, atònit, mentre la interromp, tu vas a treballar o de vacances?

“… tu vas a treballar o de vacances?”

Quan ell insisteix i li mostra un full de càlcul, carregat de números, alguns en vermell, i remarca que, si es desfan de les cangurs, fins que el gran vagi a l’escola -i ja posats tenen el segon i aprofiten la tirada d’anys en què ella s’estarà a casa-, estalviaran una bona picossada.

Quan ella vol replicar i alça les parpelles, però de seguida li cauen avall perquè ell dona un cop de puny a la taula, s’han acabat tants però, que jo a la feina hi vaig a treballar i no a passar-m’ho bé. Quantes dones voldrien estar-se a casa i gaudir dels fills!

Quan ella no gosa contradir-lo perquè li percep els narius inflats i sap que la ràbia de vegades l’empudega per dins i aleshores tot és més fosc, costerut i enrevessat, ell s’asseu al sofà i exclama taxatiu, i ara sopem de gust, que se’m posarà malament amb tantes ximpleries.

“Quan ella se’n va al llit i li supuren les llàgrimes…”

Quan ella se’n va al llit i li supuren les llàgrimes, que s’eixuga de pressa per amagar-les, perquè no vol que ell li caci al vol l’aigua salada i tot s’esbudelli, mentre rumia com els ho farà saber, que deixa la feina, malgrat que no ho vol, però ha de fer com si ho volgués, mostrant-se convençuda i alhora que no malpensin que és que no s’hi troba a gust, que a ella li plau aquesta feina i ja desitja tornar-hi abans de deixar-la.

Quan ella barrina tot això, mentre ell ronca al seu costat amb la boca oberta i la baba que li vessa, ella ja sap que allò, allò també és alguna mena de violència.

 

 

 

*Foto: Kristina Tripkovic

Relats de

equilibris

equilibris

desembre 11, 2018
mama, per què?

mama, per què?

novembre 08, 2018
la manada

la manada

maig 02, 2018

2 Comentar text

  1. Montserrat Olivella i Nadal

    21st nov. 2018 - 5:01 pm

    Mes cert impossible. Bon tema i bon ofici per exposar-lo. L’enhorabona!

  2. Eugènia Tramunt

    23rd nov. 2018 - 12:58 am

    Quin patiment! Quantes vides malmeses per culpa d’aquests que es diuen homes i semblen bèsties!

Fés un comentari

Ompliu els camps*

Comentaris recents

Segueix-me

Rep els meus relats

×