Recent Posts

el jersei de llana relat sandra freijomil

el jersei de llana


la bola relat nens escola sandra freijomil

la bola


perdut premis CAL català

perdut


Conecta’t

Un espai per descobrir relats i vivències
alguna mena de violència

alguna mena de violència

Quan ell li espetega amb un deix de menyspreu que val més que deixi la feina perquè, fet i fet, pel que guanya comparat amb el cost de la cangur i la llar d’infants, no els surt a compte.

Quan ella insisteix, sense esma de repetir-se, que la feina la distreu i l’omple, que li agrada sortir de casa, empolainar-se una mica en lloc de passar-se les hores en xandall i cua de cavall, fent neteja, xerrar amb els companys, comentar les anècdotes del dia i esbravar-se una mica de la solitud que l’acull a casa; ell la fita, atònit, mentre la interromp, tu vas a treballar o de vacances?

“… tu vas a treballar o de vacances?”

Quan ell insisteix i li mostra un full de càlcul, carregat de números, alguns en vermell, i remarca que, si es desfan de les cangurs, fins que el gran vagi a l’escola -i ja posats tenen el segon i aprofiten la tirada d’anys en què ella s’estarà a casa-, estalviaran una bona picossada.

Quan ella vol replicar i alça les parpelles, però de seguida li cauen avall perquè ell dona un cop de puny a la taula, s’han acabat tants però, que jo a la feina hi vaig a treballar i no a passar-m’ho bé. Quantes dones voldrien estar-se a casa i gaudir dels fills!

Quan ella no gosa contradir-lo perquè li percep els narius inflats i sap que la ràbia de vegades l’empudega per dins i aleshores tot és més fosc, costerut i enrevessat, ell s’asseu al sofà i exclama taxatiu, i ara sopem de gust, que se’m posarà malament amb tantes ximpleries.

“Quan ella se’n va al llit i li supuren les llàgrimes…”

Quan ella se’n va al llit i li supuren les llàgrimes, que s’eixuga de pressa per amagar-les, perquè no vol que ell li caci al vol l’aigua salada i tot s’esbudelli, mentre rumia com els ho farà saber, que deixa la feina, malgrat que no ho vol, però ha de fer com si ho volgués, mostrant-se convençuda i alhora que no malpensin que és que no s’hi troba a gust, que a ella li plau aquesta feina i ja desitja tornar-hi abans de deixar-la.

Quan ella barrina tot això, mentre ell ronca al seu costat amb la boca oberta i la baba que li vessa, ella ja sap que allò, allò també és alguna mena de violència.

 

 

 

*Foto: Kristina Tripkovic

Relats de

no saber

no saber

Març 26, 2019
fins a l’infinit

fins a l’infinit

Març 05, 2019
equilibris

equilibris

Desembre 11, 2018

2 Comentar text

  1. Avatar

    Montserrat Olivella i Nadal

    21st Nov 2018 - 5:01 pm

    Mes cert impossible. Bon tema i bon ofici per exposar-lo. L’enhorabona!

  2. Avatar

    Eugènia Tramunt

    23rd Nov 2018 - 12:58 am

    Quin patiment! Quantes vides malmeses per culpa d’aquests que es diuen homes i semblen bèsties!

Fés un comentari

Ompliu els camps*

Comentaris recents

Segueix-me

Rep els meus relats

×