“L’element terra absorbeix l’Aigua. Aquest és un dels primers signes de la mort. Això pot durar setmanes o mesos. El segon signe relaciona l’aigua amb el foc. El foc asseca la humitat, l’aigua. La persona té la boca molt seca, no té saliva, no té...

Voldries que el temps avancés de pressa, com aquells cotxes de Fórmula 1 que derrapen a les corbes a punt d’estimbar-se. Voldries ficar-te al llit i adonar-te de bon matí que res no és real. Voldries jugar amb el temps com si fos una bola...

Quan obren, a quarts de nou, ja fa estona que s’espera a la fila. Li agrada ser dels primers a esmorzar, quan les taules encara brillen netes, el cafè brolla calent a la cafetera i el pa trenca cruixent. A mig matí ja tot va...

Sèiem al graó de dalt de tot de l’escala de l’institut. Menjàvem pipes a dues mans mentre escopíem les closques a terra. En acabar, movíem els peus com si fossin una escombra i les closques es dispersaven per tota l’escala. Mai no quedava net del...

Vam dinar un dimarts qualsevol de primavera al pati on creixen les tomaqueres. Vam jugar llargues partides de parxís. Vam riure i vam plorar, vam cridar i ens vam ennuegar de tanta incertesa. Vam tenir tot el temps del món elàstic sense saber ben bé...

A l’escola tenen una llista de paraules d’ús freqüent que aprenen a força d’escriure-les i reescriure-les, per ser aquelles que s’utilitzen sovint i que no poden arrossegar faltes d’ortografia. A la llista no hi surten les paraules que l’Aleix sent a dir cada dia. Abans, no...

(2n premi, III Premi Relats Curts Tomasa Cuevas) Ens vam fer inseparables però no amigues. D’aquelles existències que se t’arrapen i acaben formant part de tu. Jo volia ser jo i que ella fos ella però se m’enganxava com una ombra i ens confoníem. Encara avui,...

Camina per un corriol sec carregat de pedres polsegoses. El sol li pica a les galtes i un ventet suau li regira els cabells fent nusos. L’Olga respira profundament i absorbeix aquell aire fresc que li ha estat vetat durant quaranta-cinc dies. Dies de vint-i-quatre...

Diuen que els llibres salven. I els metges, de vegades també els diners. O l’escriptura. A mi em salven les persones. Les de carn i ossos, les que tenen veu de veritat, la pell càlida o les mans fredes, els ulls brillants, els cabells que...

Hem invertit l'ordre de prioritats. Hem desaprès a fer plans a marxes forçades. Allò que tant es repeteix a les classes de ioga o mindfulness, viu el present, ara és l'única opció que ens queda. El passat s'ha esborrat i el futur és massa incert...

WordPress › Error

S'ha produït un error crític al lloc web.

Aprèn més quant a la solució de problemes del WordPress.