Recent Posts

el jersei de llana relat sandra freijomil

el jersei de llana


la bola relat nens escola sandra freijomil

la bola


perdut premis CAL català

perdut


Conecta’t

Un espai per descobrir relats i vivències
la bola

la bola

La mare fa mesos que no li talla les ungles. Quan li talla les dels peus —aquestes no se les mossega perquè no hi arriba—, l’encoratja, a veure si la setmana vinent en podem tallar alguna de la mà. Però cada vegada les té més curtes i la carn ja li fa una bola a la punta dels dits.

També ho diu quan fan el llit el cap de setmana i comprova que les puntes del llençol estan esfilagarsades de tant mossegar-les. Sí, les mossega, i què?, té nou anys i ningú no el veu, perquè ho fa a les fosques i només per adormir-se. Si no, no pot. Hi ha una mena de cosa bellugadissa que li corre amunt i avall i li fa bola, com la carn.

“Sí, les mossega, i què?”

La culpa és de l’escola, perquè durant les vacances no li passa. Les ungles sí, que això ja és un costum. Però els dies de festa està content i no té aquella cosa que li belluga a dins. Els nens tampoc no li diuen res. Només que passi la pilota o que no faci trampes quan juguen a fet i amagar.

A l’escola sí que li diuen coses. No tots, però alguns sí. Que és tonto ja li han dit moltes vegades. Tonto perquè no llegeix tan de pressa com els altres, perquè no comprèn les explicacions a la primera i perquè s’equivoca quan resol els problemes de matemàtiques. També li diuen que està empanat, que ve a ser el mateix, que no sap de què va.  Ell calla. No respon. No sabria ben bé què dir-los. A l’Àlex també li diuen de vegades, s’enfada i els respon a coces i a crits. Ell no diu res. Potser sí que tenen raó i n’és una mica, de tonto. Només una mica, però no gaire, perquè no és ben bé com la Sara que té síndrome de down i se li nota a la cara. A ell no se li nota res.

“A ell no se li nota res.”

De vegades plora i s’enfada. Però a casa. A l’escola s’ho empassa tot, però li fa bola i de vegades la bola se li posa de través i per això l’escup amb les ungles. Ho sap, però no hi pot fer més. Si sabés com sortir-se’n, ho faria. Però no en sap, cada vegada li costa més la feina i ja té l’hàbit de les ungles. No discuteix amb els nens però procura no dir res quan algú no se’n surt. S’hi posa a la pell. La mare l’hi diu sovint que és una bona persona. Ell no sap gaire bé de què li serveix. Sort que és bo jugant a futbol, que almenys això sí que li serveix per a alguna cosa.

 

 

 

*Foto: Frank McKenna

 

 

 

 

 

 

Relats de

les lletres

les lletres

Abril 25, 2019
el Jan i la Lia

el Jan i la Lia

Novembre 29, 2017
l’Isaac no parla

l’Isaac no parla

Setembre 27, 2017

1 Comentar text

  1. Avatar

    Eugènia

    19th Jun 2019 - 7:16 pm

    Aixxxxxx…..com aconsegueixes descriure tan bé un patiment infantil tan comú?

Fés un comentari

Ompliu els camps*

Comentaris recents

Segueix-me

Rep els meus relats

×