29 oct. Buguenvíl·lea

El fred no ha arribat encara però tu ja el pressents, com l’avantguarda d’allò que esdevindrà. Saps que cap castell resisteix per sempre.

Volies fer créixer una buguenvíl·lea en un retall de terra. Que pugés amunt per la paret i la cobrís tota ella de tons rosats. Que amagués les irregularitats i les taques d’humitat o els petits forats de morter esmicolat. Volies embellir aquell pany de paret de color indefinit. Abocar-lo al sol.

“Et faria de capa a l’hivern…”

T’imaginaves de bon matí, asseguda, amb una tassa fumejant, contemplant aquella flor menuda i fràgil. Et faria de capa a l’hivern i companyia a la primavera. Sabies que a la tardor l’hauries d’escombrar.

Vas voler plantar una bona buguenvíl·lea i has acabat amb quatre branques esfullades que s’enfilen amunt. I una mata de males herbes al capbaix.

*Foto: Frame Harirak [/vc_column_text][/vc_column][/vc_row]