Recent Posts


les veus relats parimera part sandra freijomil

les veus


les trenes segre relat catala sandra freijomil

les trenes


Conecta’t

Un espai per descobrir relats i vivències
Posts de Calaix de sastre Categoria
rutina

rutina

A debades, sempre arriba la rutina.

El despertador que xiscla i t’arrenca d’un son encara espès, les presses que volen embolcallar-te mentre t’hi resisteixes i les fas fora a empentes, malgrat saber que acabaran guanyant-te la batalla. Allò per construir i allò que s’esfumarà en un somni mai assolit, pilars que s’esfondren i és que ja ho té això la vida, que s’arrenca valenta i et sorprèn en un revolt imprevist, mentre d’altres s’alcen imponents, abastant fites que et bressolen orgulloses.

“…la barreja agredolça de la vida.”

El rellotge que agafa ritme, com el teu pas àgil...

el peso de tu ausencia

el peso de tu ausencia

Si decirte adiós es verte partir, prefiero no decirte. Ni decirme. Borrarte como se borra una marca en la pared recién pintada. Aunque la...

la bicicleta vermella

la bicicleta vermella

Que la vida no ve en línia recta sinó carregada de revolts, ho va descobrir tard. Pensava que les fites assolides s’hi quedarien per...

casa seva

casa seva

Obre la finestra tot just acabada de llevar, com acostumava a fer sempre a casa. S’hi escola un aire gèlid que li glaça els...

les herències

les herències

Quan el pare va morir, no va deixar cap herència. O, més ben dit, sí que en va deixar una, deutes. Si un no...

la incertesa

la incertesa

S’encasta els auriculars a les orelles i s’absenta del món, dels de casa, dels crits del seu germà perquè se li ha trencat una...

Nala

Nala

Quan aquella bèstia va córrer cap a tu, no vas saber escapar-te. Si haguessis estat més poruga, hauries corregut a protegir-te, unes cames o...

les dues vides

les dues vides

Apaga el llum i ajusta la porta amb compte, com si la nena d’ulls verds que habitualment hi dorm, fos allí somiant. Després se’n...

el Jan i la Lia

el Jan i la Lia

Quan la Lia fa un xiscle i plora, la mare sempre corre a abraçar-la i la consola. Ella llagrimeja encara més i la mare...

tu

tu

Tu sempre, li diu ella feta una bola, arronsada i encongida al llit, cercant l’escalfor que a fora no troba. Ell la mira, la...

Comentaris recents

Segueix-me

Rep els meus relats

×