Recent Posts


les lletres relats blog sandra freijomil beneïta

les lletres


monestir la mirada relat blog sandra freijomil

la mirada


Conecta’t

Un espai per descobrir relats i vivències
Posts de En positiu Categoria
una primavera massa llarga

una primavera massa llarga

Quan has obert la finestra aquest matí, l’horitzó es dibuixava nítid en la línia que separa el mar de la terra. Tens sort de poder veure el mar des de la finestra de casa. No només perquè hi sigui, que això rai, d’allà no es mou, sinó de veure’l, que la mirada encara et sigui diàfana i les cames t’aguantin.

La primavera t’ha trobat navegant en la indolència i ara no saps com sortir-ne.

“La primavera t’ha trobat navegant en la indolència i ara no saps com sortir-ne.”

T’han abraçat la son dolça de criatura i la...

elles

elles

De vegades s’agafen la mà. Sota les estovalles d’un restaurant qualsevol o arrambant les espatlles sota els abrics ben amples. La mà de pell...

I el Nadal ha passat

I el Nadal ha passat

Ha passat el Nadal com una digestió pesada. Per fi sembla que t’espolses les molles i encares l’any amb optimisme, malgrat que aquests darrers...

un futur nou

un futur nou

De vegades el passat torna. Sense avís i sense compassió et recorda que allò que un dia et va semblar acabat, tancat en un...

sensibilitats múltiples

sensibilitats múltiples

És allò que deixa de banda el que la persegueix tot el dia o a llambregades al llarg de la vida. Allò que la...

la pinta, el mirall i l’espuma d’afaitar

la pinta, el mirall i l’espuma d’afaitar

Amb el xal a l’espatlla i unes sabatilles deformades que li emmarquen els peus boteruts, l’Enriqueta remena el rostit. Li sembla que fa prou...

la necessitat de riure

la necessitat de riure

Els dies es tinten d’una intensitat massa fosca. La tensió la fueteja per dins. Ha rebut una mala notícia. Una notícia que s’engrandeix, es...

la vida era a tocar

la vida era a tocar

Per què la vida era a tocar i no la vaig veure. Perquè les coses que són massa a prop,  esdevenen difuses i no...

un roure al mar

un roure al mar

El va deixar marxar perquè se li escapava. Ara, forta com un roure, l’enyora.

Tot va començar en un instant, quan el rellotge es va...

germanes que no són germanes

germanes que no són germanes

Dúiem aquells pantalons de pana acampanats de finals dels setanta, les botes camperes color marró, els jerseis de llana gruixuda, fets a mà –...

Comentaris recents

Segueix-me

Rep els meus relats

×