Recent Posts

l'ungla relats estrés sandra freijomil

l’ungla


fins a l'infinit feminisme masclisme sandra freijomil 8M

fins a l’infinit


dislèxia dislexia sandra freijomil

Parlo de la dislèxia


Conecta’t

Un espai per descobrir relats i vivències
Posts de En positiu Categoria
elles

elles

De vegades s’agafen la mà. Sota les estovalles d’un restaurant qualsevol o arrambant les espatlles sota els abrics ben amples. La mà de pell fina, l’una freda, l’altra calenta. Les mans que coven un futur que no saben endevinar.

De vegades fan veure que no són. El que són. O el que voldrien ser però no saben si podran, si els ho permetran, els altres, els qui observen, jutgen, menyspreen o sentencien sense saber i només pel fet de la diferència. Una diferència que cada dia ho és menys.

“De vegades fan veure que no són....

I el Nadal ha passat

I el Nadal ha passat

Ha passat el Nadal com una digestió pesada. Per fi sembla que t’espolses les molles i encares l’any amb optimisme, malgrat que aquests darrers...

un futur nou

un futur nou

De vegades el passat torna. Sense avís i sense compassió et recorda que allò que un dia et va semblar acabat, tancat en un...

sensibilitats múltiples

sensibilitats múltiples

És allò que deixa de banda el que la persegueix tot el dia o a llambregades al llarg de la vida. Allò que la...

la pinta, el mirall i l’espuma d’afaitar

la pinta, el mirall i l’espuma d’afaitar

Amb el xal a l’espatlla i unes sabatilles deformades que li emmarquen els peus boteruts, l’Enriqueta remena el rostit. Li sembla que fa prou...

la necessitat de riure

la necessitat de riure

Els dies es tinten d’una intensitat massa fosca. La tensió la fueteja per dins. Ha rebut una mala notícia. Una notícia que s’engrandeix, es...

la vida era a tocar

la vida era a tocar

Per què la vida era a tocar i no la vaig veure. Perquè les coses que són massa a prop,  esdevenen difuses i no...

un roure al mar

un roure al mar

El va deixar marxar perquè se li escapava. Ara, forta com un roure, l’enyora.

Tot va començar en un instant, quan el rellotge es va...

germanes que no són germanes

germanes que no són germanes

Dúiem aquells pantalons de pana acampanats de finals dels setanta, les botes camperes color marró, els jerseis de llana gruixuda, fets a mà –...

Comentaris recents

Segueix-me

Rep els meus relats

×