Recent Posts

cap d'any relats breus en català estiu

cap d’any


i la vida continua, relat blog sandra freijomil

i la vida continua


el peso de tu ausencia relatos sandra freijomil

el peso de tu ausencia


Conecta’t

Un espai per descobrir relats i vivències
les dues vides

les dues vides

Apaga el llum i ajusta la porta amb compte, com si la nena d’ulls verds que habitualment hi dorm, fos allí somiant. Després se’n va a l’altra habitació i una bafarada d’olor a nadó la colpeix. Fa que no amb el cap, tanca bé i marxa al menjador. Obre una ampolla de vi i se’n serveix una copa. Silenci. Aquell silenci que tant desitja alguns dies, ara li sembla massa feixuc. Surt a fer una volta, compra una mica de sushi i torna. La casa roman exactament tal com l’ha deixada fa una estona. Inclòs el silenci. de vegades pensa que té dues vides.

Encén la tele, menja el sushi, envia un parell de missatges, pregunta si algú surt a fer una cervesa, en rep un del pare de les criatures, s’han deixat la jaqueta de la nena, li haurà de comprar una i li descomptarà de la pensió, ella nega, fa, imbècil, però només li respon, d’acord, la tempta telefonar-li i parlar-hi, però millor que no, s’enyoraran ells i s’enyorarà ella. Beu una copa més, finalment s’adorm al sofà.

“Inclòs el silenci. . “

L’endemà es lleva aviat, es posa roba d’esport i se’n va a classe de dansa. Han quedat amb dues amigues, fan el ball i esmorzen, un bon cafè i un entrepà. Riuen. Se’n van a mirar botigues i ella s’apunta, ningú no l’espera a casa. Se’ls fa tard i piquen unes tapes en un bar, a la tarda, arriba a casa amb els peus inflats i esgotada. S’estira una estona al sofà intacte, dormisqueja, després es fa una banyera calenta, s’arregla. Quan passa per davant l’habitació de nadó de nou la pinça l’olor i imagina què deu fer aquella criatura tan menuda, sense ella. Una llàgrima està a punt d’escapar-se. Aparta els pensaments i els desa en un calaix. Ha quedat per sopar.

Arriba a casa de matinada, li fan mal els peus, l’esquena i el cap. Ha begut massa. Ha ballat, ha rigut, ha conegut homes que no li interessen. Es despulla i es posa una samarreta, llança la roba per terra, no es desmaquilla, es fica al llit i, ràpidament, s’adorm.

“…davant l’habitació de nadó de nou la pinça l’olor …”

Diumenge es lleva tard, s’arrossega per casa, compra el diari, llegeix, es vesteix, surt a fer una passejada, s’arriba fins al mar, hi ha una terrassa on sovint es troben els separats, pren un refresc, se’n torna a casa, menja les restes del sopar de dijous, s’estira al sofà i s’enganxa a una pel·lícula dolenta de final previsible. Després recull la cuina i piquen al timbre. La nena entra corrents i se li llança al coll, ella l’abraça amb força, el cos menut i àgil, el petit se li arrapa a la cama mentre el que un dia fou el seu marit, li deixa una bossa a l’entrada, fa un petó a les criatures, adéu, adéu. La bossa és plena de roba bruta, la nena corre a l’habitació i cau, plora, el petit, assegut a terra, clama que l’agafin en braços, tot són crits, la nena té gana, ha oblidat que havia de fer sopar, la rentadora és plena, la nena es rasca el cap, té polls, el menut sembla que arrossega unes dècimes amb els mocs que li pengen. I ella evoca aquell silenci feixuc.

 

*foto: lili popper

Relats de

el peso de tu ausencia

el peso de tu ausencia

julio 04, 2018
la bicicleta vermella

la bicicleta vermella

junio 19, 2018
casa seva

casa seva

mayo 23, 2018

1 Comentar text

  1. Eugènia

    13th Dic 2017 - 1:15 pm

    Tots els que ho hem viscut sabem la sensació que tan bé expresses!!

Fés un comentari

Ompliu els camps*

Comentaris recents

Segueix-me

Rep els meus relats

×