Recent Posts

equilibris equilibri relats en català sandra freijomil

equilibris


mentre dorm adolescència maternitats conte relat sandra freijomil

mentre dorm



Conecta’t

Un espai per descobrir relats i vivències
el Jan i la Lia

el Jan i la Lia

Quan la Lia fa un xiscle i plora, la mare sempre corre a abraçar-la i la consola. Ella llagrimeja encara més i la mare l’abraça més fort, mentre el Jan es mossega els llavis i estreny els punys. En aquells instants, el Jan agafaria qualsevol cosa i els la llançaria pel cap. Si no ho fa, és perquè sap que la mare el castigarà una estona a l’habitació, però al vespre ho explicarà al pare i el pare l’escridassarà, fort, tant que li faran mal les orelles i se les taparà per no sentir-lo. Aleshores el pare li apartarà les mans i li farà escoltar, que és un animalot en lloc d’una persona, perquè les persones no llancen coses al cap dels altres, les civilitzades no que no ho fan i ell, el Jan, no pot pertànyer a aquesta categoria d’éssers. I el Jan, mentre es preguntarà què vol dir éssers, es contindrà les llàgrimes als ulls, perquè ell no és com la Lia i ell sí que no vol plorar.

“…el Jan agafaria qualsevol cosa i els la llançaria pel cap. “

La mare s’emporta la nena, li dóna una galeta i la deixa pintant un dibuix. El Jan es mossega la samarreta, perquè sap que ara vindrà a parlar-li i ell voldrà explicar-se però no en sabrà. La mare l’agafa de la mà i el fa seure al saló, el mira als ulls i li demana, per què has d’acabar pegant sempre la teva germana? I ell s’aguanta les paraules que li belluguen endins per la boca, però no sap posar-hi ordre per fer-les sortir. Abaixa el cap i la mare nega en un gest, li diu, no sé pas què en farem de tu, i el Jan es fa petit i poca cosa i maleeix el dia en què aquella nena va arribar a casa, en un bressol i tan menuda que ell se la mirava i hi volia jugar però li deien que no, que la nena és petita i no la pots tocar.

“…el Jan es fa petit i poca cosa…”

Ara que ja és gran i pot tocar-la, quan la mare mana, Jan, juga amb la Lia, ell s’hi esforça i s’hi posa, la Lia riu i s’ho passa bé, fins que ell s’engresca i, de tan content, que s’hi llença al damunt, perquè pensa que aquest joc li agradarà, el joc de saltar els uns a sobre els altres, com fa amb els amics a l’hora d’esbarjo, malgrat que la mestra els renyi tot sovint, perquè sempre n’hi ha algun que s’acaba fent mal i la mestra els diu que són una colla d’animalots. Però a la Lia no que no li agrada, o potser només vol que la mare li faci moixaines mentre ell surt rebent i ella plora desconsolada, m’ha fet mal, el Jan m’ha fet mal, i el Jan, mentre pensa que no n’hi ha fet gens de mal, no sap com dir-li a la mare que ell només jugava al mateix joc que els companys. La mare li recorda, tu ets el gran, tens més força, has d’anar amb compte, i el Jan estreny els punys i serra les dents i es mossega els llavis per no plorar. No com la Lia.

 

*foto: annie spratt

Relats de

l’Isaac no parla

l’Isaac no parla

setembre 27, 2017

3 Comentar text

  1. Eugènia

    1st des. 2017 - 6:27 pm

    Ohhhh què ben explicat…el món dels germans…nens i nenes…

  2. Berta

    19th febr. 2018 - 8:40 pm

    M’agrada com descrius la impotència del que voldria dir el Jan i la seva naturalitat de sentiments

    • sandriblog

      sandriblog

      20th febr. 2018 - 10:18 am

      és allò que em passa i no sé com dir però exploto que també passa als adults…

Fés un comentari

Ompliu els camps*

Comentaris recents

Segueix-me

Rep els meus relats

×