Recent Posts


les veus relats parimera part sandra freijomil

les veus


les trenes segre relat catala sandra freijomil

les trenes


Conecta’t

Un espai per descobrir relats i vivències
els mesos

els mesos

No ho aconseguiré mai. Gener, febrer, maig… No. Torna-hi. Gener, febrer, març,  juny… No. Ara les nenes canten. Han inventat una cançó perquè jo aprengui els mesos. Elles ho fan com si res, cada matí, després d’esmorzar i abans d’anar a la platja, la mateixa cançoneta. Sense esforç. Jo m’hi enganxo però no em surt. M’enfado. Amb el pare i amb elles, en el fons m’enfado amb mi mateix. Perquè no me l’aprenc.

“Gener, febrer, maig… “

El pare carrega el cotxe, les tovalloles, la nevera amb el dinar, la síndria ben grossa, les galledes i pales, el diari, el protector solar. Les nenes pugen i riuen. Jo encara estic provant de repetir la cançó, la que canten cada matí i que a mi no em surt. Han decidit anar a migjorn avui, no hi bufa el vent.

De camí, observo per la finestra del cotxe els metres i metres de tanques de pedra amuntegada i portetes de fusta. Tot d’una, en passar per una casa blanca i lluminosa, ho recordo, xisclo tot content, rere aquesta corba hi ha un ruc. El pare, la mare, les nenes, tots em miren incrèduls. Què dius tu ara! Jo em faig petit, penso que possiblement m’he equivocat però encara murmuro, jo recordo un ruc. Perquè és cert, perquè l’estiu passat hi era, i el vam veure i vam riure, perquè què hi feia un ruc lligat amb una corda, a la vora de la carretera.

“…jo recordo un ruc.”

El pare tomba i allà, imponent, com un regal de reis, hi ha la bèstia, el ruc, gris indefinit, lligat a la tanca. Les nenes criden, tenia raó! El pare somriu i murmura, aquest noi té molta memòria. Jo faig un bot, content, inflat, mentre repeteixo endins, gener, febrer, maig… com era allò dels mesos? I me n’adono de nou que no em surt.

 

 

*Foto: itbcnlifestyle

Relats de

sensibilitats múltiples

sensibilitats múltiples

maig 29, 2018
l’etiqueta

l’etiqueta

abril 25, 2018
el latido

el latido

març 13, 2018

4 Comentar text

  1. Eugènia

    8th nov. 2017 - 12:59 pm

    No tinc paraules…amb aquest conte no en tinc…

  2. Virginia

    11th nov. 2017 - 2:50 pm

    Me’n recordo!!! Gran homenatge a aquest nen rosset i carinyós que ara és un gran actor.

    • sandriblog

      sandriblog

      13th nov. 2017 - 8:21 am

      moments que mai s’obliden!

  3. Antoni Massague

    5th des. 2017 - 3:44 pm

    Cada dia superan-te. T’estimo. Petons

Fés un comentari

Ompliu els camps*

Comentaris recents

Segueix-me

Rep els meus relats

×