Recent Posts

mama, per què, dislèxia, dislexia

mama, per què?


MATERNITATS biennal pensament jane lazarre nudo materno

Parlo de maternitats



Conecta’t

Un espai per descobrir relats i vivències
Parlo de famílies enllaçades

Parlo de famílies enllaçades

Cada vegada són més les famílies enllaçades.

El concepte el vaig sentir per primera vegada de la mà de la Jenn Díaz, una de les pioneres en el reclam de la comare -el que habitualment s’ha conegut com a madrastra-, en una lluita aferrissada i necessària per desvincular aquesta figura de les connotacions altament negatives que la nostra tradició cultural els ha imposat. No en va, els contes tradicionals arrosseguen sempre imatges estereotipades i totalment negatives i monstruoses de les noves mares.

La proposta, però, va més enllà d’aquestes noves figures que es donen en els dos àmbits, comares i també copares, que constitueixen un nou perfil de família, més ampli, menys homogeni i amb nous vincles per teixir.

Com a filla i mare de família enllaçada puc destacar les dificultats amb què sovint es troben aquestes noves famílies, però també la riquesa que es genera. Les relacions familiars ja són, de base, prou complexes, sobretot en el moment de tenir fills on, pare i mare cal que es posin d’acord en els valors i l’educació que oferiran a les criatures. Es complica encara més quan passen a ser quatre les persones a posar-se d’acord.

Després d’una relació trencada, dues persones que en un moment donat van decidir construir una vida en comú, deixen de fer-ho. Sovint, pel camí hi queden rancúnies, fracassos, dolor, dubtes, records i emocions tan diverses i antagòniques, que es fa difícil canalitzar-les seguint una via comuna. Si ja és difícil entendre’s unit, més encara separat.

A aquest fet s’hi afegeixen progressivament dues noves persones, noves parelles a banda i banda, que també opinaran –i estan legitimats per fer-ho- sentiran, patiran i decidiran. Les noves figures són tot sovint menystingudes pels mateixos progenitors i, de rebot, pels fills anteriors. Amb el temps i a mesura que la relació es va travant, però, aquestes noves relacions prenen cos. La convivència genera emocions, vincles, opinions i noves situacions. Deixen de ser uns desconeguts que no tenen veu ni vot per passar a ser part implicada d’aquell nucli familiar i també part de la vida d’aquests fills, que, malgrat no ser propis, són estimats, criats, protegits i cuidats.

Aquests nous vincles acostumen a ser fràgils. Quina garantia tenen aquestes noves parelles de mantenir la relació establerta amb els fills de l’altre? Si hi arribés a haver una nova separació, aquestes persones cabdals durant un temps, no tindrien drets ni opinió. I tanmateix, alhora, es crea un vincle més noble, més pur, perquè ve deslligat de tota base condicionada com és el fet de ser pare o mare. T’estimo perquè ets tu i pel temps conviscut, no pel fet de ser el teu pare o la teva mare, la teva filla o el teu fill.

S’hi sumen també, germans que no són germans (germanes que no són germanes), germans que ho són a mitges, un seguit de nous vincles, que fins i tot el diccionari encara no ha arribat a definir. Tots aquests nous lligams sorgeixen del dia a dia, de la cura amb què es condueixin aquestes noves relacions, el fet de considerar les desavinences i les dificultats com petites proves a superar i essent cadascuna d’elles una petita victòria. Així, amb el pas del temps sorgeixen noves famílies que no es constitueixen en un únic nucli, sinó per un enllaç de diverses famílies on s’entrelliguen els vincles sanguinis amb els lligams únicament sentimentals i on cadascun dels membres que en formen part ha de treballar i aprendre a encaixar tots aquests nous petits lligams.

Quan la meva filla era petita la vaig sentir explicar a una nena de pares acabats de separar: no és cap problema això, pensa que ara tens dues persones noves que t’estimen, tens molta més gent que et vol feliç i amb qui comptar. Doncs així és, famílies enllaçades, un nou repte on se suma en lloc de restar.

Relats de

Parlo de maternitats

Parlo de maternitats

octubre 23, 2018
Parlo d’empatia

Parlo d’empatia

setembre 18, 2018
Parlo de reivindicar-nos

Parlo de reivindicar-nos

maig 09, 2018

2 Comentar text

  1. Eugènia

    13th juny 2018 - 2:37 pm

    Quina meravella d’escrit! Més ben explicat…impossible!

  2. Virginia

    24th oct. 2018 - 5:37 pm

    Quina sort hem tingut, som una família entrellaçada!

Fés un comentari

Ompliu els camps*

×