Recent Posts

el jersei de llana relat sandra freijomil

el jersei de llana


la bola relat nens escola sandra freijomil

la bola


perdut premis CAL català

perdut


Conecta’t

Un espai per descobrir relats i vivències
fins a l’infinit

fins a l’infinit

La faldilla és massa curta i el maquillatge massa estrident. Vigila, vas massa descarada. Tapa’t una mica. Se’t veu mitja galta del cul.

No són hores d’anar sola pel carrer que ja saps a què t’exposes. No tornis sola. Agafa un taxi o que t’acompanyi algú. Telefona’m i et vinc a buscar. No parlis amb desconeguts. No te’n refiïs.

Encara tens sort que no s’hi posa del revés. N’hi ha que a sobre es queixen. Tens sort, és dels que col·laboren, n’hi ha molts que ni això. Pots estar contenta.

“Vigila, vas massa descarada.”

És bon tio (perquè fa el que fas tu cada dia com portar nens al parc, el sopar, comprar o ajudar-los amb els deures). Ells no s’ocupen d’aquestes coses. I a sobre no s’enfada quan surts.

Ell lliga molt, és un triomfador. Ella és una puta. Fan el mateix.

Tens dos fills? I en penses tenir més? La feina requereix viatjar, dedicació plena. No ets el perfil adient, edat complicada, criatures de per mig. Home, mateixa edat, mateixes característiques, no hi ha problema.

“Una cuineta? No que és un nen.”

Sou. Segons currículum? Segons gènere.

Hi ha mares que passen de quedar-se a cuidar els seus fills i prefereixen treballar.

No tots som iguals. Sempre esteu amb el mateix discurs, que pesades, us poseu a l’extrem. Sou unes radicals. La pell massa fina.

Una cuineta? No que és un nen. Li puja les faldilles? Criaturades.

I així fins a l’infinit, tantes i tantes vegades escoltades aquestes paraules i moltes d’altres.

 

 

 

 

*foto: Philipp Wuthrich

 

Relats de

no saber

no saber

Març 26, 2019
equilibris

equilibris

Desembre 11, 2018
alguna mena de violència

alguna mena de violència

Novembre 21, 2018

Fés un comentari

Ompliu els camps*

Comentaris recents

Segueix-me

Rep els meus relats

×