Recent Posts

equilibris equilibri relats en català sandra freijomil

equilibris


mentre dorm adolescència maternitats conte relat sandra freijomil

mentre dorm



Conecta’t

Un espai per descobrir relats i vivències
ginebra

ginebra

Hi ha coses que abans no sabíeu i ara sí.

Com allò que el temps vola i cal esprémer l’instant, perquè tot d’una fuig i ja no hi és, que el present és de les coses més esmunyedisses que hi ha. De la mateixa manera, ara sabeu que hi ha amistats que duren sempre.

Són les amistats de nena. De les adultes també n’hi ha que agafen un teixit tan ben travat que ja estan orientades a arribar al final, però les de nena, aquelles que no hi entenen de prejudicis, ni de subtileses, de desenganys o de traïcions més enllà de la basarda d’un mal gest en una tarda d’estiu que dol, s’empassa i s’oblida amb la mateixa rapidesa que s’eixuga un banyador al sol, hi són sempre.

“Són les amistats de nena.”

Les amistats de nena són les que no es trien, o gairebé, perquè vénen donades per un sexe, una edat, un entorn i unes circumstàncies. Com les d’estiu, que suren al voltant d’una piscina, de dies inesgotables, tots ells sota el mateix patró i, a debades, tan nous i lluents quan s’inicien a l’albada. És aleshores que neix un joc i una complicitat entre aquelles que, de grans, de ben segur que no es farien.

Ho sabeu ara, quan ja les arrugues comencen a incidir a la vora dels ulls o escanyen el rictus de la boca, quan us mireu i advertiu que carregueu un passat i un esdevenir, que sou tan divergents que si us coneguéssiu ara, no que no en seríeu d’amigues. Però malgrat això, quan us trobeu, després d’anys d’absències, retorneu a aquell passat compartit i, com en un riu, brolla aquella mateixa conversa. Els anys no han esborrat ni un bri de confiança.

Perquè ara una viu una realitat prenyada de convencionalismes mentre que l’altra s’esforça a trencar barreres, perquè la més tossuda és ara l’estrangera i és que, que sou diferents ja ho tens coll avall, que quan us trobeu l’una parla barroera i l’altra és pulcra com una nina, hi ha qui conta batalles com si fossin un repte, qui narra problemes com una lletania i qui no diu res. Que dels silencis també se’n destil·la una vida. Si t’ho mires amb la lupa dels perquès, només n’hi hauria un que explicaria que encara sigueu amigues.

“…la que resta, no us la voleu perdre. “

Comprendre que amb sort us queda només mitja vida, perquè l’altra mitja s’ha esmunyit mentre corríeu capficades a construir castells i, la que resta, no us la voleu perdre.

Per això us en rieu, de passat i de present, del futur encara per estendre’s. Entre paraula i paraula, amb aquell neguit de dir-vos totes juntes, amb el formatge que regalima d’un tros de pa, la copa roja que manté els llavis emmarcats, els flocs de neu que llisquen enfora, us adoneu que allò que ahir fou tragèdia, avui és el que passa en un deix de paraules mentre compartiu una copa de vi. Perquè la vida ha après a no a prendre’s tan a la valenta.

 

 

 

 

*foto de Kelsey Knight

Relats de

cap d’any

cap d’any

juliol 18, 2018
la màgia del viatge

la màgia del viatge

febrer 13, 2018
varanasi

varanasi

novembre 02, 2017

3 Comentar text

  1. Eugènia

    21st març 2018 - 3:24 pm

    Espectacular, emocionant, real com la vida mateixa i mai millor dit! Costaria relatar més clarament un sentiment que tots, els que tenim la sort d’acumular uns quants anys, hem viscut en algun moment. Extraordinari!!

  2. Antoni Massague

    21st març 2018 - 4:19 pm

    Senzillament … fantàstic! !!!

  3. Nuria Casabó Olivella

    12th abr. 2018 - 8:27 am

    Bravo!
    M’agrada molt aquesta barreja de personalitats que quan s’ajunta es complementa. I m’agrada que malgrat les diferències, la comunicació, els riures, les inquietuds, les bogeries, els silencis, les converses profundes, els debats polítics, els afers sentimentals, inclús les desavinences, en formin part!

Fés un comentari

Ompliu els camps*

Comentaris recents

Segueix-me

Rep els meus relats

×