Recent Posts


les veus relats parimera part sandra freijomil

les veus


les trenes segre relat catala sandra freijomil

les trenes


Conecta’t

Un espai per descobrir relats i vivències
la fam

la fam

Vaig aprendre a dominar-la de seguida. Aquell reguitzell que xerricava endins, com una mena de cuc rosegador, aviat esdevingué una companya inseparable. Hi ha amics que ho són per a tota la vida.

Aquell rau-rau n’és un. De vegades, encara l’enyoro. I, per uns instants, l’assaboreixo, endins. En secret.

“Aquells dies ens aliaren…”

Aquells dies ens aliaren. Asseguda al llit, contemplant el sol rere els vidres bruts d’una habitació d’hospital. Tancada. La finestra. La porta. El bany. Pany i forrellat. Clau i cadenat. Vaig descobrir que a dins meu no hi podrien entrar. El meu recer.

Amiga traïdora. Et vaig prometre que sempre estaria al teu costat. Em vas creure? Ho vaig lluitar, maleïts aquells que ens allunyaren. El psiquiatre i la infermera. La voluntària. La noia de l’habitació del costat. L’Àlex. La mare.

Conxorxa de veus. La remor endins. No. No. No. Em van convèncer que no podíem ser amigues, que no estàvem fetes l’una per l’altra. Tu eres brutal. Jo massa feble. Tu t’ho empassaves tot. Per això te n’hi deien, la fam. Tu creixies a pedaços de mi.

Allunya-te’n, deixa-la, et manipula, et fa perdre la raó; el psiquiatre. Quieta, mastega, empassa-t’ho, pesa’t, mastega, empassa-t’ho, pesa’t, mastega, empassa-t’ho; la infermera. Atura’t, seu, no belluguis, cames quietes, atura’t, para; la voluntària. Et perdrem, te’n vas, et necessitem, t’estimem; la mare. Surt, vine, allí dins no hi ha espai per a tots dos, et vull a tu, la que eres abans, no aquesta pelleringa d’ossos; l’Àlex.

“I tu, malcarada, fent-te forta, abraçant-me.”

El temps es va esmunyir, vaig tornar a casa i gairebé tots ells van desaparèixer. També tu, durant una bona temporada, et feres fonedissa. De tant en tant, però, encara véns a visitar-me. En secret. Nosaltres dues. I t’hi deixo quedar, només una estona, només per un dia, tu i jo, totes dues, tota teva. Un pols, per demostrar-me que encara puc guanyar-la, sense foragitar-la del tot.

Relats de

rutina

rutina

setembre 04, 2018
el peso de tu ausencia

el peso de tu ausencia

juliol 04, 2018
la bicicleta vermella

la bicicleta vermella

juny 19, 2018

1 Comentar text

  1. Eugènia

    21st set. 2017 - 3:24 pm

    Una malatia dramàtica!! Felicitats per com ets capaç d’expressar una angoixa tan bèstia!

Fés un comentari

Ompliu els camps*

Comentaris recents

Segueix-me

Rep els meus relats

×