Recent Posts

cap d'any relats breus en català estiu

cap d’any


i la vida continua, relat blog sandra freijomil

i la vida continua


el peso de tu ausencia relatos sandra freijomil

el peso de tu ausencia


Conecta’t

Un espai per descobrir relats i vivències
la incertesa

la incertesa

S’encasta els auriculars a les orelles i s’absenta del món, dels de casa, dels crits del seu germà perquè se li ha trencat una joguina. Si no hi sent, és com si no hi fos, com si el món deixés de rodar com una bola grossa que podria aixafar-la.

Hauria de fer, murmura, però no fa. Hauria de seure davant l’ordinador i fer una cerca d’allò que s’anomena futur i que tan feixuc se li presenta. Hauria d’avançar el treball, que després se li acumula i ha de robar hores a la son. Hauria de fer esport. Ho sap. Per això quan la mare entra, mou-te, surt, camina, ventila, ella remuga. Que ho sàpiga no vol dir que li agradi de sentir.

Potser si no hi pensa, s’esborri.

“Hauria de … “

O es lleva un matí i com una bombeta que s’encén, se li il·lumina el cervell i ho veu clar. Faré això. O allò. Un rètol de llums de neó, o de bombetes arrenglerades com en un camerino d’artista. Fins i tot potser s’hi veu, com en una pel·lícula, ella és mestra, ella és psicòloga, ella és educadora, ella és, quelcom que pot arribar a ser. Es troba més còmoda en estar que en ser.

Ser és massa gran per assumir-ho tot d’una glopada.

La música li relaxa el pensament. Tanmateix, li val més deixar-ho per demà, o per l’altre, un dia en què no es perdi. Podria sortir a fer una volta, però està cansada. Podria xerrar amb alguna amiga, però s’estima més escoltar que ser escoltada. Podria dir quatre bestieses i riure una estona, això sap que li escau i l’allibera. Però està abatuda. Fa dies que se sent esgotada.

El pes feixuc de triar un futur és ficar-se en una bombolla que l’aïllarà de tota la resta.

“Ser és massa gran per assumir-ho tot d’una glopada… “

El seu germà fa un crit agut, es treu un auricular, pare i fill discuteixen, ella es torna a connectar. S’hi troba còmoda en aquest niu que l’aïlla. Si en té ganes, ja s’hi atansarà. Els dirà alguna cosa, compartirà uns talls de temps amb ells, la mare l’escoltarà atenta, perquè sap que ha d’esgarrapar aquests instants a un silenci omnipresent. Si li escau, també li farà lleus recomanacions, que ella entén i de vegades tolera, tot depèn del dia, en d’altres les rebutja aferrissadament. Està exhausta. Potser no se n’adonen.

La incertesa del futur és massa gran.

No sap què vol ser quan sigui gran. Si saps què no vols, ja és un gran pas. Tal vegada sí, però se n’aparta de les respostes contundents. Apuja el volum, ara ja no sent els crits del germà, ni la tele, ni la pluja que pica fina, a l’ampit de la finestra, ni les veus de casa, ni el timbre quan arriba un repartidor, ni el pessigolleig de la incertesa, ni la consciència que li clama, hauries de.

Relats de

el peso de tu ausencia

el peso de tu ausencia

julio 04, 2018
la bicicleta vermella

la bicicleta vermella

junio 19, 2018
casa seva

casa seva

mayo 23, 2018

1 Comentar text

  1. Eugènia

    30th Ene 2018 - 5:03 pm

    Què ben descrit!! Felicitats!!!!

Fés un comentari

Ompliu els camps*

Comentaris recents

Segueix-me

Rep els meus relats

×