Recent Posts


les veus relats parimera part sandra freijomil

les veus


les trenes segre relat catala sandra freijomil

les trenes


Conecta’t

Un espai per descobrir relats i vivències
la vida era a tocar

la vida era a tocar

Per què la vida era a tocar i no la vaig veure. Perquè les coses que són massa a prop,  esdevenen difuses i no es distingeixen amb claredat. Per veure-hi clar cal una mica de distància.

Això ho vaig aprendre tard. Que ni amb ulleres de presbícia vaig ser capaç d’adonar-me’n, que la tenia arran, gairebé a tocar, fregant-me en alguns instants. Bleda. Inepta.

Tampoc no la vaig sentir. I mira que em cridava a vegades i, a voltes, em regalava un xiuxiueig a cau d’orella, com una remor que no atansava a comprendre.

“…vine, atura’t, escolta, observa, la veus?”

Tocar-la. Això encara no ho he aconseguit. Les hores que passo asseguda en aquesta butaca vella que guarda la forma dels meus malucs, amb les ulleres de cul de got i la sordesa intermitent, que no admeto perquè no em fa nosa, he atrapat a veure-la. També a sentir-la. Fins i tot a olorar-la, quan obro la finestra i s’esmuny el perfum del gessamí florit o la flaire de ceba confitada.

Tocar-la ja no podré. Sóc massa feble. Sóc massa vella.

Els joves no volen escoltar-me. I prou que els ho dic, seu, vine, atura’t, escolta, observa, la veus? És la vida tota cofoia que et passa pel davant. Vigila que no se t’escapi. Però ells em miren amb els ulls esbatanats, vella xaruga, no saps què dius ja.

Relats de

sensibilitats múltiples

sensibilitats múltiples

maig 29, 2018
l’etiqueta

l’etiqueta

abril 25, 2018
el latido

el latido

març 13, 2018

Fés un comentari

Ompliu els camps*

Comentaris recents

Segueix-me

Rep els meus relats

×