Recent Posts

cap d'any relats breus en català estiu

cap d’any


i la vida continua, relat blog sandra freijomil

i la vida continua


el peso de tu ausencia relatos sandra freijomil

el peso de tu ausencia


Conecta’t

Un espai per descobrir relats i vivències
Parlo de llibres

Parlo de llibres

Avui no faig cap ressenyes ni recomanació, exposo les dues novel·les que ara mateix tinc ganes de llegir i que possiblement escolliré per Sant Jordi:

Permagel, Eva Baltasar

Permagel és aquella part de la terra que no es desglaça mai i és la membrana que revesteix l’heroïna d’aquest llibre. Això i moltes recomanacions, lectures d’una sola tirada, ganes de llegir.

Els homes, Angelika Schrobsdorff

Després de Tu no eres como las demás madres, on l’autora ens narra una mena d’autobiografia de la seva pròpia mare, una dona oberta pel seu temps, al Berlín de la preguerra i on se’ns plasma el xoc i canvi de vida que suposa passar de relacions llibertines i una vida còmoda a la II Guerra Mundial, l’exili forçós, la pobresa i la duresa de les noves condicions de vida (la recomano si no l’heu llegida).  Els Homes publicada ara íntegrament després que a Alemanya fos parcialment censurada als anys seixanta narra, a través d’un alter ego, la història d’una “vida lligada al sexe masculí com les abelles a la mel”.

Dues obres antigues i estrangeres, dues veus que aprofundeixen en la vida, els perquès i en la solitud de la dona.

L’hivern de Sylvia, Kate Moses

La mujer justa, Sandor Marai

L’hivern de Sylvia, els últims mesos de la vida de Sylvia Plath, poeta americana, després del trencament dolorós i definitiu amb Ted Huges, la seva solitud, el buit, la tristor, la dificultat de tirar endavant amb dues criatures petites, sense ajut, sense una economia resolta, esgarrapant hores de matinada per escriure. Una espiral depressiva que va portar a Sylvia Plath a posar fi definitivament a la seva vida. Grans reflexions, subtilitat i fragilitat a la que tots hi estem exposats.

La mujer justa, escrita per un home i trencant els tòpics de literatura de dones i per a dones, Sandor Marai ens endinsa en una relació que navega i naufraga des dels diferents punts de vista. Tres punts de vista per a una història d’amor, de passió truncada, amb tota la complexitat que suposa i sota el rerefons dels anys quaranta a Europa. Una dona que explica com va descobrir casualment la infidelitat del marit i el seu intent de reconquerir-lo, un home que confessa com va deixar l’esposa per la dona que estimava per acabar perdent-la per sempre i una dona humil que explica al seu amant com es va casar amb un home ric, relació que va fracassar. Tres veus i tres cares d’una mateixa història.

 

Dues obres noves fresques, en català i que es llegeixen d’una tirada, dos premis ben merescuts.

Les possessions, Llucia Ramis, Anagrama

El que pensen els altres, Clara Queraltó, Proa

Les possessions, premi Anagrama en català d’enguany ens endinsa en una trama aparentment dispar però que avança enllaçant-se en un abraçament de diversos temes com són la corrupció i el seu enquistament a la societat, les diferents relacions humanes i llibertats personals o les possessions, plasmades no només en les cases pairals mallorquines sinó en allò que ens pertany en el nucli enyorat de la infantesa, el lloc on retornar ja adulta, el recer on arraulir-se d’un món de vegades hostil. Llucia i el seu alter ego, veritat i ficció, barreja d’idees que ens condueixen per un viatge que tard o d’hora tots arribem a fer.

El que pensen els altres, nova veu i jove, guanyadora del Mercè Rodoreda (2017) de contes atorgat per Òmnium Cultural. Recull de contes intensos, amb una veu punyent, inicialment juvenil o fins i tot innocent, que s’endinsa en el fil argumental i ens capgira quan esdevé madura. La vida és dolorosa, la vida és fragmentada, també els contes són un efecte mirall, personatges que es repeteixen en diversos angles i una mostra descarnada d’emocions com la ràbia, el dolor, la tristesa, la impotència, el ressentiment o la revenja.

Dues recomanacions que no són novetat perquè els llibres no caduquen:

La mujer habitada, Gioconda Belli

Hijos del ancho mundo, Abraham Verghese

Dues novel·les que exposen, no només una trama, sinó un model cultural, un enclavament d’espai-temps per mostrar la manera de fer i de viure d’un país.

La mujer habitada  ens endinsa en la Nicaragua del període dictatorial amb un relat a dues trames, la d’Itzà, indígena americana que narra la lluita contra els conqueridors espanyols i la de Lavinia, jove arquitecta que retorna d’Europa i constata l’opressió que  viu el seu país, lluita que assumirà com a pròpia a través de la relació amb Felipe i amb el Movimiento de Liberación Nacional.

El millor de la novel·la és el personatge de Lavinia, la seva evolució, les seves contradiccions, la complexitat que fan que d’aquesta dona un personatge de carn i ossos en lloc d’una ficció novel·lística. Belli posa de manifest no només l’opressió d’un país, sinó la de la dona, en societats encara masclistes, on la veu de les dones lluita per ser escoltada. Una obra d’absoluta vigència.

Hijos del ancho mundo en un hospital d’Adis Abeba (Etiòpia) neixen dos bessons fills d’una monja missionera índia que mort durant el part i d’un cirurgià britànic que desapareix sense dir res. Els dos germans creixeran a l’hospital missioner, compartint la passió per la medicina. El seu món tancat i segur s’esberla amb els esdeveniments ocorreguts a Etiòpia al llarg de la segona meitat del s. XX.

Una novel·la que ens endinsa gradualment en un món desconegut, amb una prosa descriptiva que si bé al principi desconcerta una mica, a poc a poc ens endinsa en la trama, en l’entorn i els personatges fins al punt de no poder-la deixar.

 

 

 

 

*foto de Cesar Viteri

Relats de

Parlo de reivindicar-nos

Parlo de reivindicar-nos

mayo 09, 2018
Parlo de les mares

Parlo de les mares

abril 10, 2018

Fés un comentari

Ompliu els camps*

×