Recent Posts

equilibris equilibri relats en català sandra freijomil

equilibris


mentre dorm adolescència maternitats conte relat sandra freijomil

mentre dorm



Conecta’t

Un espai per descobrir relats i vivències
mama, per què?

mama, per què?

Mama, per què soc dislèctic?

Ara que ha après la paraula i que l’ha integrada com a cosa pròpia i no aliena, ara que el mot ja no li punxa a l’oïda quan l’escolta i ja el sap pronunciar.

Ella, la mare, no sap què respondre, perquè tampoc no ho té clar, que són aquelles coses que toquen, com si a la vida prèvia a la vida tan nostra, hi hagués una rifa i el que toca, toca, tant si t’agrada com si no.

“…el que toca, toca…”

Li diu que és qüestió de genètica, algú a casa en devia ser, però és que abans aquestes coses no es diagnosticaven i allò era més complicat perquè aleshores no es rebia cap mena d’ajuda, així que ell, encara ha fet sort –i quan ho expressa li tremola la paraula, per la incertesa de la consistència d’allò que acaba de confirmar-. Ara que hi rumia, potser el tiet, que sempre recorden com n’era de tarambana amb els estudis, o potser el pare i ella mai no ho ha sabut, o fins i tot tal vegada en fos ella, però no, que no ha tingut mai problemes amb els estudis

No ho sé fill, perquè a uns els cau l’alçada i a altres el fet de ser llestos, hàbils amb els nombres o amb la pilota. Se li acut explicar-li com si fos un joc de cartes, aquestes són les teves i has de procurar sortir-te’n amb les que t’han tocat, segur que combinades unes i altres, acaben donant un resultat fantàstic.

“…l’edat vol respostes arrodonides…”

Ell sembla que ho accepta. Aquesta vegada se n’ha sortit, però és probable que li repeteixi la pregunta i aquesta esdevingui un xic més complexa, que l’edat vol respostes arrodonides i denses.

Ella ara, però, l’endemà no se’l mira, que la muntanya puja amunt i el temps i les energies no se sap quines seran. Li pren la mà, li regala un somriure ampli i sincer, i se l’emporta carrer avall, mentre li proposa, de manera vaga i com qui no vol la cosa, au, va, juguem a les paraules enllaçades?, i així avancen un xic més pel camí costerut.

 

 

 

*Foto: Jessic Ruscello

Relats de

equilibris

equilibris

desembre 11, 2018
alguna mena de violència

alguna mena de violència

novembre 21, 2018
la manada

la manada

maig 02, 2018

2 Comentar text

  1. Eugènia Tramunt

    23rd nov. 2018 - 1:04 am

    Dislèxia, peus plans, nas gros, baixets, miops, obesos, síndrome de Down, rabiuts, sans, negres, autistes, encantadors….que mès dóna! Són els nostres fills i els estimem així, tal com son!

  2. Nuria Casabó Olivella

    28th nov. 2018 - 12:07 pm

    M’agrada molt com descrius les sensacions que tenim els pares i mares quan els nostres fills els preocupa el fet de ser “diferents”. Si els poguéssim transmetre el que nosaltres aprenem amb el temps seria fantàstic i els faríem menys pesades les seves angoixes.

Fés un comentari

Ompliu els camps*

Comentaris recents

Segueix-me

Rep els meus relats

×