Recent Posts

tardor relat sandra freijomil

Tardor


sandra freijomil-grecia nosaltres- diari segre

A Grècia, nosaltres


quan el dia comença premi nuvol conte

quan el dia comença


Conecta’t

Un espai per descobrir relats i vivències
la mirada

la mirada

Hi ha un racó a Barcelona que fa olor d’antic. M’hi perdria.

El terra empedrat i irregular empeny a caminar amb prudència per no entropessar-se mentre que els cotxes que hi passen, fan un soroll sord amb les rodes. Algunes cases són de pedra. N’hi ha una de cantonera, feta amb blocs grans i massissos, arcades de mig punt i capitells decorats. Em pregunto qui hi deu viure.

“Caminar per la porxada i sentir-se princesa de temps passats…”

Llevar-se de bon matí, córrer la cortina i enlluernar-se per un sol rodó que il·lumina les glicines. Caminar per la porxada i sentir-se princesa de temps passats, els cabells llargs fins a la cintura, embolicats en una trena que fa de diadema, un vestit llarg fins als peus i les sabates de punta. Assaborir una tassa de te, a recer de les mirades, mentre s’espera un jove de cor ardent.

“I esperava un home que la menysprearia…”

Aquest racó convida a somiar. Evocar imatges de passat tintades d’aquesta mirada que esborra les olors i la brutícia. Perquè aquella gent devia fer pudor. A l’empedrat calia esquivar-hi els excrements de cavall i a les parets hi lluïen traces negres pintades per les torxes. Hi feia fred, un fred gèlid que les robes boniques no podien absorbir. Potser la princesa s’escalfava les mans en un fogonet mentre percebia l’olor de l’aixella. I esperava un home que la menysprearia o que la penetraria com si fos un gos.

Avui camino per aquest racó de ciutat mentre em decanto per la mirada bonica de la vida.

 

 

 

 

 

 

 

 

Relats de

Tardor

Tardor

Octubre 22, 2019
A Grècia, nosaltres

A Grècia, nosaltres

Setembre 26, 2019
un mar més blau

un mar més blau

Setembre 03, 2019

1 Comentar text

  1. Avatar

    Eugènia Tramunt

    12th Abr 2019 - 5:39 am

    Doncs sí, com tu dius, ara ho somien tot bonic però segurament la realitat era una altra!

Fés un comentari

Ompliu els camps*

Comentaris recents

Segueix-me

Rep els meus relats

×