Recent Posts


les veus relats parimera part sandra freijomil

les veus


les trenes segre relat catala sandra freijomil

les trenes


Conecta’t

Un espai per descobrir relats i vivències
Nala

Nala

Quan aquella bèstia va córrer cap a tu, no vas saber escapar-te. Si haguessis estat més poruga, hauries corregut a protegir-te, unes cames o uns braços on arraulir-te. Però no, tu un parell de lladrucs i ja et veies forta.

Era més gran que tu. Més fort. I més ferotge. En la teva ingenuïtat vas pensar que tots eren com tu, crits de fera per a fer-te valdre i cap malícia. Si haguessis estat desconfiada, hauries fugit. Però no vas tenir temps. Et va atrapar amb dents d’acer. Massa rabiós ell i tu massa sola. Indefensa. Ningú no va poder salvar-te.
Gemegaves.

“…crits de fera i cap malícia.. . “

Quan vam aconseguir allunyar la fera, restaves ensangonada, mal ferida i trista. Perdona, deies amb aquells ulls d’innocència. Perquè tu no sabies que de vegades la malura pren cos i forma, ens atrapa i ens venç.

Te’n vas anar sense força i sense esma. Arraulida pels teus. Un sospir, un ja no puc més.

Et guardarem el record per a no oblidar qui eres.

Eres peluda i menuda, juganera i malcarada, cridanera i moguda.

I et deies Nala.

 

Relats de

rutina

rutina

setembre 04, 2018
el peso de tu ausencia

el peso de tu ausencia

juliol 04, 2018
la bicicleta vermella

la bicicleta vermella

juny 19, 2018

2 Comentar text

  1. Eugènia

    17th gen. 2018 - 1:02 pm

    Aixxxx impossible no plorar i més havent conegut a aquesta petitona valenta….

  2. Natasha

    17th gen. 2018 - 2:31 pm

    Gracias por este tierno y doliente recuerdo.. no es posible aún recordarla sin lágrimas.
    Natasha

Fés un comentari

Ompliu els camps*

Comentaris recents

Segueix-me

Rep els meus relats

×