Recent Posts

monestir la mirada relat blog sandra freijomil

la mirada


no saber relats i pensaments sandra freijomil

no saber


l'ungla relats estrés sandra freijomil

l’ungla


Conecta’t

Un espai per descobrir relats i vivències
no saber

no saber

De vegades no miro.

Un truc amb mi mateixa per no saber. No obrir el correu, passades les sis de la tarda, perquè les nits emboliquen els dols i els fan grossos. No fer o no respondre determinades trucades. No demanar respostes que alteraran el son.

“No obrir el correu, passades les sis de la tarda…”

M’acomodo en el plaer de no saber. Si abans la incertesa em pinçava i em feia anar amunt i avall amb un rau-rau a l’estómac, ara em bressola i m’hi faig un cau. Gaudir del parèntesi de la inacció i del silenci on tot s’atura i no cal fer o decidir res.

“…aleshores sí,…”

Després, quan el dia arrenca amb energia, aleshores sí, obro el correu, llegeixo, encaro, m’empasso, decideixo i actuo.

De vegades no miro i ja m’està bé. Hi hauria d’haver el dret a escollir quan es vol saber, per poder quedar-se amb els vespres i les nits de no-res.

 

 

 

 

 

*foto: Nazar Lev

 

Relats de

fins a l’infinit

fins a l’infinit

març 05, 2019
equilibris

equilibris

desembre 11, 2018
alguna mena de violència

alguna mena de violència

novembre 21, 2018

1 Comentar text

  1. Avatar

    Eugènia Tramunt

    12th abr. 2019 - 5:41 am

    Si el “no saber” t’aporta pau per unes hores…benvigut!

Fés un comentari

Ompliu els camps*

Comentaris recents

Segueix-me

Rep els meus relats

×