Calces blanques
Érem nenes. Jugàvem a aixecar-nos les faldilles i mostrar-nos les calces. N’hi havia de color rosa, amb floretes o amb dibuixos dels contes. Les meves eren blanques, de cotó,
busquem no cometre els errors
que han comès amb nosaltres».
NOU LLIBRE
QUÈ SIGNIFICA CONVIURE AMB LA DISLÈXIA DES DE LA BARRERA D'ALGÚ
QUE L'OBSERVA I EMPATITZA AMB EL SEU FILL
Un llibre experiencial, sincer, sense edulcorants, emotiu
i molt
empàtic.
Signatures i presentacions
UN ESPAI PER DESCOBRIR RELATS I VIVÈNCIES
Escric habitualment al blog. Alguns dels relats han estat premiats o publicats en altres mitjans. Aquest espai va ser guardonat amb el premi Vila de Lloret 2019.
Solstici d’estiu
Estirada al llit de matinada, amb els ulls esbatanats, no puc evitar fer balanç. Han tornat de cop la calor i les orenetes, els plans i les mitges abraçades. Tot torna, però res
Terra de ningú
[vc_row][vc_column][vc_column_text] Hi va haver tantes proves com decepcions. Visites al pediatre, al neuròleg, al psicòleg. Especialistes que escrutaven l’Abel, uns per aquí
L’Assun
(finalista al I Concurs de Relats Curts Hospital Universitari Sagrat Cor) L’Assun es repassa els llavis amb el pintallavis de color cirera que li ha dut la Isabel. Agafa el miral
De vegades no
De vegades no els escolta. No és malícia ni menyspreu. És la vida que l’aclapara. De vegades els observa de biaix, des del sofà ajagut, amb les cames recolzades damunt la tau
El buit que no vull
Enyoro una mà que no és la teva, una abraçada càlida que m’esborri la soledat. Posar dos plats a taula, reservar habitacions dobles, aquell món que està construït per a do
El braç dret
Els balanços es fan a final d’any o en acabar el curs. Ara, però, que arribem al primer aniversari d’aquest any distòpic he fet llistes, les d’una banda i les de l’altra
Venudes
Venudes a una substància química que es passeja amunt i avall sense permís. Ara aquesta i ara aquella, de noms impossibles, progesterona, estrògens, oxitocina, testosterona, co