Recent Posts

mama, per què, dislèxia, dislexia

mama, per què?


MATERNITATS biennal pensament jane lazarre nudo materno

Parlo de maternitats



Conecta’t

Un espai per descobrir relats i vivències
Per què sóc “tonto”?

Per què sóc “tonto”?

Mama, per què sóc tonto?

Li demana de tant en tant, només quan li és feixuga una tasca. Ara, però, ella ja sap què respondre. Abans no en sabia, quan li van dir que el seu fill tenia dificultats. No recorda quines paraules van emprar, però el missatge final fou indubtable. Té alguna discapacitat? Havia demanat ella, provant d’entendre el que la doctora li volia transmetre.

Perquè ella no havia percebut res d’estrany, tot i que era el primer fill i no tenia d’altres referents. Potser sí, potser una mica de lentitud a l’hora de dur a terme algunes tasques, potser aquell estat que sovintejava del nano a la lluna, com si no fos del tot en aquest món. Ella pensava que tenia un món interior molt gran i que, per això, de tant en tant, s’hi perdia. Des de fora, no calia destorbar-lo.

Primer havia estat la mestra, el noi no segueix com la resta. I ella, descreguda, havia insistit, paciència, ja es posarà al dia. És immadur. Ella el veia millorar, esforçar-se, fer avenços. No entenia el perquè d’aquells comentaris, que no segueix, que li costa massa, que no avança. Oh, i tant que avançava, prou que ho veia ella, que tot just havia aconseguit ja enfilar un parell de sons seguits i la lectura despuntava davant seu.

S’hi va resistir. La mestra es contingué. En vingueren d’altres. Els mateixos comentaris. Aquestes s’han passat els informes i totes repeteixen el mateix. Ella vivia feliç, el nino creixia alegre. No hi havia perquè fer-s’hi mala sang.

“Mama, per què sóc tonto?….”

Fou una tarda qualsevol, quan ella li digué, au, va, escull un conte que farem la lectura, quan el nano segué al seu costat, posant el cap arraulit a la seva aixella, que exclamà, mama, per què jo sóc tonto? I ella, desconcertada, enrogida, sorpresa, dolguda, només atansà a dir, d’on ho has tret això? Fou quan ell li expressà, amb veu fina, que a l’escola li ho deien, que ell s’adonava que anava més a poc a poc que la resta, que la distància amb els altres companys creixia, s’agegantava. Eren tan lluny que mai no podia atrapar-los. Ella, ferida, havia cercat paraules maldestres que neguessin aquella evidència. El noi havia romàs en silenci.

Aquella nit no havia dormit. Presa per l’angoixa d’un fill que no era com la resta. He negat l’evidència, es fustigà al llarg de les hores d’insomni. He rebutjat el que la resta veuen i proven de dir-me. Inclús ell, fill meu, ha estat més sagaç que jo, es martellejà. L’endemà, però, amb les bosses liles dessota els ulls, demanà hora a la doctora.

Ara ja fa temps que se sent arraulida en uns braços càlids. Els d’aquells que per un motiu o altre, tenen fills diferents. No és l’única. I això li ha tret un pes del damunt. Fins i tot sap anar a l’escola i avançar-se a la mestra. Ara en sap més que elles.

I tanmateix, de tant en tant, encara li ho diu:

Mamà, per què sóc tonto?

Però, ara, ja en sap la resposta. No ho ets fill meu. Ningú no ho és. I s’enfila en destacar el munt de virtuts que té el seu nano, les coses que fa bé, les que fa millor i, sobretot, el seu esforç. Aquesta és una virtut que l’empara. El seu fill no és ruc. Ni tan sols és diferent. I aquest és el missatge que s’entesta a transmetre. El seu fill és com tants d’altres. Senzillament, únic.

Relats de

mama, per què?

mama, per què?

novembre 08, 2018
sensibilitats múltiples

sensibilitats múltiples

maig 29, 2018
l’etiqueta

l’etiqueta

abril 25, 2018

5 Comentar text

  1. Nuria Casabó Olivella

    5th jul. 2017 - 2:25 pm

    Costa molt fer entendre als nens que cadascú és especial en certes coses i que no hi ha gent millor ni pitjor.

    • sandriblog

      sandriblog

      5th jul. 2017 - 5:35 pm

      als nens i als adults de vegades…

  2. Nuria Casabó Olivella

    6th jul. 2017 - 9:56 am

    Totalment d’acord

  3. Pat Vidiella i Parriego

    28th ag. 2017 - 11:48 am

    M’ha agradat molt Sandra !

    • sandriblog

      sandriblog

      29th ag. 2017 - 8:44 am

      gràcies Pat! quina sorpresa trobar-te

Fés un comentari

Ompliu els camps*

Comentaris recents

Segueix-me

Rep els meus relats

×