Recent Posts

equilibris equilibri relats en català sandra freijomil

equilibris


mentre dorm adolescència maternitats conte relat sandra freijomil

mentre dorm



Conecta’t

Un espai per descobrir relats i vivències
Quan tothom parla d’allò

Quan tothom parla d’allò

Ja fa dies que tothom parla d’allò. Es pensen que no me n’adono, perquè estic en un racó jugant a fer construccions i de vegades canto una cançó i ho faig per no sentir-los perquè si no em poso nerviós. L’altre dia a l’escola uns nens van dir, juguem a allò? I allò vol dir que uns criden a una banda i els altres els donen cops amb pals per fer-los callar. La mestra es va espantar la primera vegada que ho va veure, va fer un crit, nens, voleu parar de jugar a això? Però si els pego fluixet, va dir el cap de la colla, però res, que ens van prohibir jugar a allò. I, ara, alguns en tenen més ganes perquè tots volen jugar a allò que està prohibit.

“Ja fa dies que tothom parla d’allò…”

Jo no. Jo vull que allò, o això s’acabi. Per què la mare no m’escolta. Li explico que la mestra ens ha fet repetir uns exercicis només perquè rèiem i que no és just i ella fa que sí amb el cap, mentre els ulls se li fiquen a la pantalla del mòbil. No m’escoltes, li dic, i ella fa que sí, rei, però ara estic llegint això. Què?, li demano, res, no ho entendries, respon. I sé que parla d’allò. Perquè tothom parla d’allò.

“N’estic fart d’això.”

A la meva germana li ho han explicat una mica, perquè ella és gran, diu el pare, i fa més preguntes i és millor que sàpiga què està passant, per si algun company a l’escola li diu alguna bestiesa. Però quan parlen amb ella, a mi em fan fora, vés a recollir les joguines, vés a la dutxa, vés a fer els deures. I sento com xiuxiuegen i la meva germana, que se sent important, s’exclama, ah, oh, i fa que sí, que sí.

Després, hi ha dies que no es poden contenir i posen les notícies. Va rei, comença a llegir el conte. Posen la televisió de fons i se la miren de reüll i vés que no escolten què dic, perquè de vegades he provat de fer una errada voluntària i no, que no se n’han adonat. Només quan hi surten cops o aquelles cares amb sang que ja he vist diverses vegades, canvien de canal.

Ara podria llençar joguines per la finestra, deixar la roba bruta a terra o fugir de casa que ningú no se n’adonaria. Perquè només parlen d’allò. Espero que allò s’acabi aviat, que els pares deixin d’estar segrestats per la tele o pel mòbil, que a l’escola els mestres no tremolin quan algun nen fa preguntes, que la meva germana deixi de saber més que jo. N’estic fart d’això. I d’allò.

 

 

 

 

*Foto: Hedie Alija

Relats de

allò que passa als altres

allò que passa als altres

octubre 17, 2018
les veus

les veus

octubre 03, 2018
les trenes

les trenes

setembre 26, 2018

Fés un comentari

Ompliu els camps*

Comentaris recents

Segueix-me

Rep els meus relats

×