Recent Posts

la boa relat dislexia sandra freijomil

la boa


l'espera relats en català sandra freijomil

l’espera


llums de colors sandra freijomil

llums de colors


Conecta’t

Un espai per descobrir relats i vivències
que tinguem sort

que tinguem sort

He tornat a escoltar aquella cançó, amb la mateixa sensació d’aquell dia en què ja intuïa un comiat. Tu eres a la dutxa i l’aigua et relliscava, bullent, pell avall. Jo vaig buscar la cançó i la vaig posar ben fort. Mentre la cantava, em va envair una pena fonda, com si aquella sort que aquella veu desitjava, ens la desitgéssim tu i jo. La vaig apagar de cop.

“…jo també voldria un dia net i clar.”

Vas sortir del bany somrient. Què escoltaves? No res. Però vaig pensar que jo també voldria un dia net i clar. Em vas abraçar, vas murmurar alguna cosa que ja he oblidat i vam sortir de casa, un dissabte qualsevol.

La vaig posar de nou quan ja ens havíem dit adeu i aquell, que tinguis sort. El dia no havia estat tan net ni els desitjos tan clars. En el fons, anhelava més per a mi que no per a tu allò de trobar el que m’havia mancat. Ho has trobat tu? De vegades m’ho pregunto. No puc evitar escoltar la cançó i recordar-te. A tu, a tots els adeus que he dit i als que encara vindran.

“…a tots els adeus que he dit i als que encara vindran..”

Avui he tornat a escoltar-la i, de nou, com si els temps es repetissin, he sentit aquell mateix pinçament premonitori. Només he pogut repetir-me, amb la mateixa incertesa que, si l’adeu torna, que tinguem sort, que tinguem sort de veritat.

 

 

*Fotografia: Markus Spiske

 

Relats de

el cranc

el cranc

Novembre 27, 2019
pintura blava

pintura blava

Maig 29, 2019

1 Comentar text

  1. Avatar

    Eugènia

    23rd Nov 2019 - 7:18 am

    Que cada adéu t’obri una nova etapa plena de tot el que et mereixes!

Fés un comentari

Ompliu els camps*

Comentaris recents

Segueix-me

Rep els meus relats

×