Recent Posts

cap d'any relats breus en català estiu

cap d’any


i la vida continua, relat blog sandra freijomil

i la vida continua


el peso de tu ausencia relatos sandra freijomil

el peso de tu ausencia


Conecta’t

Un espai per descobrir relats i vivències
sensibilitats múltiples

sensibilitats múltiples

És allò que deixa de banda el que la persegueix tot el dia o a llambregades al llarg de la vida. Allò que la fa feble, el terreny on ella se sent fràgil i camina a les palpentes, sota arena fangosa que rellisca. És allò que no mira de cara perquè l’enlluerna i la fereix. Són totes aquelles petites coses que deixa, que les acumula en una llista de demàs, perquè avui li sembla que no fa prou bon dia, que no se sent prou forta, que no podrà encaixar un desengany o que no té els ànims adients per assimilar un no.

Són aquelles menudeses –o no tant– que se li enquisten com una paparra sota la pell i ella les alimenta. Les manté a ratlla, totes quietes però famolenques, aquell llistat de “hauria de”, però avui estic massa cansada, avui no en tinc ganes, avui el dia ha estat massa dur, m’he barallat amb la parella, a la feina he rebut un toc d’atenció, els nens estan insuportables. Avui no però demà sí que ho faré, perquè demà serà un bon dia i ja ho dic ara que de demà no passa.

“…se li enquisten com una paparra sota la pell i ella les alimenta…”

Com una llosa quan el dia aixeca, ella sap que ho ha de fer, que té aquell reguitzell de paparres famolenques, que se’n vol desfer, que no hi ha fet més temptador que abraonar-se d’excuses per justificar les mateixes resistències.

Ella pensa que no li passa a tothom, que hi ha qui agafa el toro per les banyes i se les embasta totes, que fa a tort i a dret allò que se li espera i desitja, que no es deixa bressolar per totes aquestes puces que ella anomena sensibilitats, malgrat que el temps li xiuxiueja que potser només són excuses. I és que ella té sensibilitats múltiples i li dolen els no com li dolen els silencis.

Perquè s’alça de bon matí i es mira al mirall i diu, au, vinga, va, que avui serà el dia. El dia s’esmuny i la llista es retarda i es promet que de demà no passa, que farà la trucada per la feina que li interessa, que de demà no passa, que demanarà aquell favor que li fa basarda, de demà no passa que escriurà a l’amiga que es va prendre malament un comentari perquè tot plegat va ser un malentès i ella prou que ho sap que només li cal explicar-ho.

“…ella té tantes sensibilitats…”

De demà no passa però avui ja gairebé que ho deixa córrer, perquè sembla que el cel s’està carregant i a ella els núvols i les tempestes no li porten sort. Una veueta li recorda que ja torna a fer el mateix, que s’amaga sota excuses, perquè no hi ha res més fàcil que justificar-se i enganyar-se, que una cosa és no dir el que no es vol dir i una altra de ben diferent és omplir-se de mentides per a explicar-se. Però és que ella té tantes sensibilitats -lluita contra la veueta-, que avui ja s’ha adonat que no és el dia. Però demà sí, demà segur que sí, demà, promet –i ho diu amb veu ferma-, ho farà.

Quan ell li va parlar per primera vegada d’aquella possibilitat, tot li semblaren avantatges. Una ciutat nova, conèixer gent, aprendre una llengua, un bon sou, una vida tranquil·la. Només un petit inconvenient, ella havia de deixar la feina. S’ho va pensar una mica però no gaire, el just per acabar de decidir-se, per tenir clar que no el deixaria sol, que si ell marxava, ho farien també elles, perquè per això són una família.

Ho va deixar tot i va marxar amb il·lusió, la il·lusió que degué quedar empastifada al seient de l’avió o amagada rere un racó buit de casa. Perquè des que és aquí, que arrossega un deix de melancolia, que el temps que abans no tenia, ara se li allargassa com una goma i l’escanya, perquè no sap com aconseguir que aquest pis nou i ampli esdevingui casa seva.

 

 

 

*Foto: Chris Lawton

Relats de

l’etiqueta

l’etiqueta

abril 25, 2018
el latido

el latido

marzo 13, 2018
l’anguila

l’anguila

febrero 27, 2018

Fés un comentari

Ompliu els camps*

Comentaris recents

Segueix-me

Rep els meus relats

×