Recent Posts

cap d'any relats breus en català estiu

cap d’any


i la vida continua, relat blog sandra freijomil

i la vida continua


el peso de tu ausencia relatos sandra freijomil

el peso de tu ausencia


Conecta’t

Un espai per descobrir relats i vivències
si fos fill seu

si fos fill seu

Fa dies que hi dóna voltes i no sap com abordar-ho. Des que el seu fill li va explicar, mentre esmorzava un tassó de llet amb cereals de xocolata que tenyien la llet d’un marró químic i ella rentava la cafetera. Tots els nens se’n riuen del Joan. Ella havia seguit passant aigua a la màquina que destil·lava un aigualim color groc fosc. El nen havia seguit, de vegades també li peguen, i no el deixen jugar mai. Aleshores ella havia tancat l’aixeta, s’havia eixugat les mans i s’havia assegut a la cadira, davant el nen que endrapava els darrers cereals amb delit.

Què vols dir que no el deixen jugar i que li peguen? El nen, amb un deix d’orgull per haver captat l’atenció de la mare li havia explicat amb detall que quan eren al pati, el Joan s’engrescava de seguida, que cridava força i s’esverava tot sovint sense respectar les normes del joc i que, per això, la resta de nens no hi volien jugar. I quan insistia, perquè si no es quedava sol en un racó i s’avorria, algun més espavilat li donava un cop al cul, o a l’esquena, fins i tot més d’un li havia fet la traveta i el Joan havia caigut de morros a terra, amb el nas ensangonat.

“…de vegades també li peguen, i no el deixen jugara…”

Des d’aleshores que ella hi rumia, que té un neguit endins que no sap com acotar. Imagina què sentiria si el Joan fos fill seu i l’angoixa li prem la gola, gairebé que l’ofega. Al seu li ha dit que ni se li acudeixi fer res de tot això, que tots els nens han de poder jugar i que si fa res mal fet, se li explica, no se’l pega. El nen fa que sí, que ell no li ha pegat mai, que no dirà res però que no pot evitar que la resta ho facin i a més, afegeix, tenen raó que el Joan és pesat, no sap jugar i sempre atabala.

Ella rumia si telefonar els pares del Joan, però és cert que són gent molt discreta, que saluden de manera educada i poc més, que no van a les festes d’aniversari, ni conviden altres nens a casa. Potser ja ho saben, sospita, i que ella n’estigui al corrent, no els farà gens de gràcia. També ha pensat d’explicar-ho a la mestra, malgrat que no pot donar res per fet perquè ella només sap el que li ha explicat el seu fill i el seu fill no menteix, oi que no? Un interrogant li pinça la vida.

“Un interrogant li pinça la vida.”

Avui ha anat a escola com cada dia. El seu nen ha sortit amb el rostre seriós i ella de seguida li ha demanat què li passava. Ell li explica que el Joan ha marxat al metge, que avui s’ha fet mal de veres. Ella tremola, tempteja, s’ha fet mal? Li han fet? El nen li diu que estaven jugant a fet i amagar, gairebé tots, que el Joan ha volgut jugar, però només feia que delatar on s’amagaven els altres i espatllar el joc, que uns quants s’han enfadat fort i l‘han escridassat, que el Joan ha rigut en lloc d’acoquinar-se i dos nens li han donat puntades de peu. El Joan s’ha volgut escapar i ha començat a córrer, s’ha entropessat amb una pedra i ha caigut a terra, ha picat amb el cap i s’ha fet un trau. Li rajava tanta sang que se l’han endut de seguida a urgències. Però no ha estat culpa d’ells, afegeix el nen, perquè el Joan ha caigut sol.

Ella, rosegada per dins i per fora diu, espera’t aquí, deixa el nen en un racó, amb la motxilla i el berenar, i se’n va directa a la mestra.

 

 

 

 

*Foto: Michal Perzuchowski

Relats de

i la vida continua

i la vida continua

julio 11, 2018
la manada

la manada

mayo 02, 2018
presons

presons

abril 18, 2018

2 Comentar text

  1. Antoni Massague

    6th Jun 2018 - 11:47 am

    Es real i de tant real es esfraidor. Saps com arribar al cor.

  2. Eugènia Tramunt

    6th Jun 2018 - 2:17 pm

    Quin dolor!… i segur que massa sovint es repeteix!

Fés un comentari

Ompliu els camps*

Comentaris recents

Segueix-me

Rep els meus relats

×