Recent Posts

cap d'any relats breus en català estiu

cap d’any


i la vida continua, relat blog sandra freijomil

i la vida continua


el peso de tu ausencia relatos sandra freijomil

el peso de tu ausencia


Conecta’t

Un espai per descobrir relats i vivències
Parlo de tallers d’escriptura i lectura

Parlo de tallers d’escriptura i lectura

Cada vegada hi ha més tallers d’escriptura i cursos. Constantment s’ofereixen arreu, als centres cívics, a escoles especialitzades, a pàgines web on es donen consells, recursos, eines, pràctiques mentre es promocionen grups de lectura. Com escriure un conte, escriure la vida, la família al relat, els personatges i el punt de vista, vols escriure?

Si han sorgit en els darrers anys tantes fonts de treball sobre el tema, és que possiblement hi ha hagut una demanda creixent. La gent vol escriure. Podríem fer anàlisis més exhaustives sobre qui escriu, són majoritàriament dones?, són d’edats determinades? Però seria simplificar molt, reduir el perfil de gent que escriu al de les persones que s’apunten als tallers. Conec més d’un home que escriu, malgrat que ho faci de manera interna, sense exposar-se, sense cursos, sense tallers.

Aquest interès força estès per l’escriptura em porta a preguntar-me per què passa això quan precisament ara, es llegeix menys. O si més no es llegeix menys literatura. Perquè de lectura se’n fa un munt, a les xarxes socials, als missatges que fan fumejar els mòbils, a la premsa i als portals de notícies digitals. És a dir, llegim, sí, però el consum és dispar, fraccionat, un xic caòtic. En canvi, es venen menys llibres.

Les llibreries fan vertaders equilibris per sobreviure. Si bé el llibre digital va semblar una amenaça al mercat del llibre, ho ha acabat sent només en una part reduïda, perquè el volum de lectors que s’han passat als suports d’aquest tipus són una minoria. La gran majoria segueix consumint paper. Però ho fa en menys quantitat perquè no hi ha temps. O hi ha massa distraccions.

El temps sempre com a justificació d’allò que no fem. No hi ha temps per llegir, per parlar, per veure’s. El temps es dilata i s’esprem en la mesura de les necessitats que un s’imposa. Si valorem el temps que dediquem al mòbil, a les xarxes o a la televisió, ens adonarem de la quantitat de temps que invertim o malgastem –depèn de la consciència que se’n tingui- per després queixar-nos que ens manca.

La reflexió sobre la gestió del temps donaria per un altre text però la pregunta és:

per què volem aprendre a escriure si després no hi haurà qui estigui disposat a llegir-nos?

És una qüestió personal? La necessitat d’expressar-se o la necessitat de ser escoltat en un món cada vegada més individualista i egocèntric? Volem fer ficció o teràpia personal? Quan s’escriu es buida un mateix, perquè cal cercar endins, donar-hi forma i sortir enfora. Que et llegeixin és també un acte de valentia, exposar-se i arriscar-se a ser jutjat. Però llegir és un gest d’aprenentatge i de treball intern. Llegir per aprendre o llegir per desconnectar. Llegir per plaer. Escriure per plaer. Si s’escriu, cal procurar fer-ho bé.

Per escriure cal humilitat. Per llegir també. Aprenguem a escriure, sí, però sense deixar de llegir perquè la lectura és la base de l’escriptura I no poden anar l’una sense l’altra.

 

No sóc l’única que en parla: https://llegim.ara.cat/opinio/Lectors-escriptors_0_1963003723.html

 

*foto de Debby Hudson

Relats de

Parlo de reivindicar-nos

Parlo de reivindicar-nos

mayo 09, 2018
Parlo de llibres

Parlo de llibres

abril 16, 2018

2 Comentar text

  1. Eugènia

    21st Feb 2018 - 12:38 pm

    Totalment d’acord!!!!! Ho hem comentat moltes vegades amb amics…les xarxes socials absorbeixen massa…

  2. Antoni Massague

    14th Mar 2018 - 5:49 pm

    Quina veritat expressade en unes línies que, penso lo mateix però no sabria expresa-ho. Que et llegeixin dius es acte de valentia ….. pero ho es mes el escriure

Fés un comentari

Ompliu els camps*

×