Recent Posts

la bola relat nens escola sandra freijomil

la bola


perdut premis CAL català

perdut


pintura blava relat sandra freijomil

pintura blava


Conecta’t

Un espai per descobrir relats i vivències
tu

tu

Tu sempre, li diu ella feta una bola, arronsada i encongida al llit, cercant l’escalfor que a fora no troba. Ell la mira, la tapa, li aparta els cabells de la cara, somriu. No sap què dir.

Ella voldria sentir les paraules que no arriben, un motiu, una justificació, un perquè o un simple perquè sí. Ell remena cervell endins, dubta, destria, i comença a suar, perquè tot d’una l’ha atrapat la por de perdre-la, malgrat que ella sembli tan feble, allí enllitada, amb els ulls de biaix i el rostre trist.

“Ella voldria sentir les paraules que no arriben… “

Ell es frega les cames, sospira, percep la suor que li amara a la pell, cerca paraules que es trenquen abans de construir-se en una frase coherent. Li vessen als llavis en un silenci obscur. Sap que això la fereix i, tanmateix, no pot deixar de fer-ho.

Ella espera, mentre la paciència se li escapa i se li esgota, suplicant amb els ulls que parli i que li digui, encara que no calgui, encara que siguin quatre paraules mal dites, encara que no canviïn res del que els ha dut fins allí. Però les reclama i les vol i les necessita. Si us plau, sospira.

“…es trenca per dins.”

I ell calla, li acarona la galta, es trenca per dins. No pot.

La vida els condemna a no créixer entre diàlegs, ella que tant estima les paraules. Tu, murmura de nou. Tu. Perquè tu és ell i una manera de ser i de fer, perquè tu és allò que tantes vegades la crispa i llençaria, i a voltes allò que tant necessita.

 

 

Relats de

l’ungla

l’ungla

Març 19, 2019
rutina

rutina

Setembre 04, 2018
el peso de tu ausencia

el peso de tu ausencia

Juliol 04, 2018

1 Comentar text

  1. Avatar

    Eugènia

    15th Nov 2017 - 4:39 pm

    Tan trist com habitual…

Fés un comentari

Ompliu els camps*

Comentaris recents

Segueix-me

Rep els meus relats

×