Recent Posts


les lletres relats blog sandra freijomil beneïta

les lletres


monestir la mirada relat blog sandra freijomil

la mirada


Conecta’t

Un espai per descobrir relats i vivències
un futur nou

un futur nou

De vegades el passat torna. Sense avís i sense compassió et recorda que allò que un dia et va semblar acabat, tancat en un calaix d’aquells que trontollen en obrir-se, encara és viu. I et colpeja amb tanta força que durant una estona llarga quedes estabornida. Quan proves de refer-te, recomponent els trossos d’allò que creies extingit, t’adones que mai no va marxar. Hi era. Sempre.

“Ara avances una mica miop…”

Ara avances una mica miop. Les ulleres que abans et servien ara ja no ho fan, perquè tot allò que vas creure aprendre, sembla haver-se desaprès i ja no saps com manegar-te amb aquest passat que esdevé de nou present, malgrat que en tu ja no hi tingui cabuda. No el vols. Perquè no acceptes que les coses tornin a ser d’aquella manera i això sí que ho tens clar, potser és l’única certesa que et queda, que el mateix no el vols i si no ha de ser millor que almenys sigui diferent.

T’aixeques amb el cap atordit per la ressaca i demanes un futur nou a aquest tombant de l’any.

 

 

 

 

 

 

Relats de

elles

elles

Febrer 05, 2019
I el Nadal ha passat

I el Nadal ha passat

Gener 11, 2019

1 Comentar text

  1. Avatar

    Eugènia Tramunt

    12th Gen 2019 - 6:36 am

    Caure i aixecar-se, caure i aixexar-se…així anem escrivint la vida….

Fés un comentari

Ompliu els camps*

Comentaris recents

Segueix-me

Rep els meus relats

×