Quan la Lia fa un xiscle i plora, la mare sempre corre a abraçar-la i la consola. Ella llagrimeja encara més i la mare l’abraça més fort, mentre el Jan es mossega els llavis i estreny els punys. En aquells instants, el Jan agafaria qualsevol...
Amb el xal a l’espatlla i unes sabatilles deformades que li emmarquen els peus boteruts, l’Enriqueta remena el rostit. Li sembla que fa prou bona olor, malgrat que el seu olfacte s’apaivaga cada dia una mica més. Hi afegeix un pessic més de sal i...
Tu sempre, li diu ella feta una bola, arronsada i encongida al llit, cercant l’escalfor que a fora no troba. Ell la mira, la tapa, li aparta els cabells de la cara, somriu. No sap què dir. Ella voldria sentir les paraules que no arriben, un...
No ho aconseguiré mai. Gener, febrer, maig...
Allà on el temps s’ha aturat i els dies transcorren sense diferència. Allà on la pau sembla haver-hi arrelat, es respira i es palpa. En el silenci d’una matinada qualsevol, quan la llum és encara tènue i el sol pugna per emergir, allà m’amago quan...