Recordo l’instant en què vaig entendre què volia dir exactament allò de, fes el que vulguis però sempre, sempre, sigues autosuficient. La mare m’ho repetia de petita, com tantes altres coses que en aquells moments s’escolten de manera esbiaixada, perquè, com se’n fan de pesats...
Hi ha coses que abans no sabíeu i ara sí. Com allò que el temps vola i cal esprémer l’instant, perquè tot d’una fuig i ja no hi és, que el present és de les coses més esmunyedisses que hi ha. De la mateixa manera, ara...
No hay latido. Tres palabras, ínfimas y simples que, sin embargo, no llego a entender. No quiero comprender. Porque hacerlo es aceptar que ya no existe, que ya no es y que no será, aunque solo fuera un ente en mi mente, un nombre en un...
Recordo l’instant en què vaig entendre què volia dir exactament allò de, fes el que vulguis però sempre, sempre, sigues autosuficient. La mare m’ho repetia de petita, com tantes altres coses que en aquells moments s’escolten de manera esbiaixada, perquè, com se’n fan de pesats...