És el nou. No li agrada gens aquesta paraula, l’etiqueta que arrossegarà durant setmanes, qui sap si mesos. El nou. El nou és qui es queda sense parella a la fila, qui no conviden a jugar a casa perquè resulta que la mare no sap...
Quan la vida et pren a cor que vols la llibertat, o no és la vida mateixa sinó algú que en nom seu s’atorga aquest dret, quelcom s’esfondra. Com un cuc que lentament tot ho corca, s’estén per dins i et rosega. El gust amarg...
Avui no faig cap ressenyes ni recomanació, exposo les dues novel·les que ara mateix tinc ganes de llegir i que possiblement escolliré per Sant Jordi: Permagel, Eva Baltasar Permagel és aquella part de la terra que no es desglaça mai i és la membrana que revesteix l’heroïna...
Recordo l’instant en què vaig entendre què volia dir exactament allò de, fes el que vulguis però sempre, sempre, sigues autosuficient. La mare m’ho repetia de petita, com tantes altres coses que en aquells moments s’escolten de manera esbiaixada, perquè, com se’n fan de pesats...
Quan el pare va morir, no va deixar cap herència. O, més ben dit, sí que en va deixar una, deutes. Si un no cerca l’herència, l’herència el troba. De diners no res, ni propietats, ni un compte corrent al banc. Una habitació plena de brutícia,...