Els anys acaben a tocar de l’aigua, allà on trenca l’onada. I com un cap d’any més, es festegen. Elàstics, allargassats durant unes setmanes, en un tic-tac que s’enceta prest, i acaba esdevenint una remor de fons, gairebé imperceptible. Se celebren al llarg dels dies, en...
Les busques corren mentre observa el cafè fumejant. Un matí més, com els altres i, tanmateix, encara per construir. En l’esclat del sol matiner hi caben totes les esperances. Respira i contempla el cel rogent rere el vidre. Hi ha un instant precís on tot s’atura...
Si decirte adiós es verte partir, prefiero no decirte. Ni decirme. Borrarte como se borra una marca en la pared recién pintada. Aunque la nuestra ya no tiene nada de recién y mucho de pintada. Ahora es mi pared, no la nuestra. Y se me...