Vaig comprar un pot de pintura blava. Jo, que sempre vestia de negre o de gris, que defugia els colors com l’atenció de les mirades, vaig escollir aquell blau brillant, de cel de primavera després de la pluja. Ni tan sols vaig posar diaris a terra...
(2n premi XXIX Jocs Florals del Raval, Associació Institut Promoció Llengua Catalana ) Una línia fina de greix s’estén per damunt del marbre de la cuina. El regalim davalla per la vora i goteja a terra. L’Helga no el veu i trepitja la taca d’oli, la...
Quan has obert la finestra aquest matí, l’horitzó es dibuixava nítid en la línia que separa el mar de la terra. Tens sort de poder veure el mar des de la finestra de casa. No només perquè hi sigui, que això rai, d’allà no es...