Si hagués de posar títol al curs que acaba en diria l’any de les mares. En bona part per la novel·la que va treure el cap amb ganes i es va escarxofar a les llibreries mentre continua fent camí. Les mares ha arrossegat, agafada de...

Hi ha dies que, sense anunciar-se, acaben sent bonics. Et lleves com sempre, la son enganxada o abandonada al coixí, el cafè amb llet carregat i els petons ensucrats que gairebé tots a casa rebutgen. I encares el dia, perquè avui sí, avui et sembla...

De bon matí la Carla es va descobrir un matoll de pèl a les cames i a l’aixella. La van envair una mandra infinita i la sensació que li havien enganxat les parpelles amb pega. Va fer el ronsa, giravoltant a banda i banda, fins...

Rere la finestra, enretirant la cortina de fil amb una mà arrugada de dits en urpa, observa el carrer. Hi ha una carretera plena de forats, amb reguerots que deixen entreveure la terra de sota l’asfalt. A ambdós costats, uns vorals deformats que ningú no...

"Fins avui em sorprèn cada dia que encara estigui viva. I dia si, dia no em pregunto si no soc potser un dels morts que deambulen per aquí i no volen assabentar-se que el seu nom ja figura en una tomba."  L’últim amor de Baba...

Neix, tímida, la flor de pruner.Hivernes al teu cau des de fa una pila de dies. No t’atures, però et reculls. Ja vindrà el temps de treure el cap, ensumar fort, espolsar-te les mandres i deixar-te abraçar pel món. Voldries, però no. Encara la manta...

Havíem estat compartint un curs online tot l’any i vam decidir que seria divertit trobar-nos i veure’ns les cares. Algú va proposar un restaurant cèntric i gairebé tothom s’hi va apuntar. Semblàvem vells coneguts, tantes converses compartides arran del curs, però no ens sabíem les...

Soc cau de llunes i de cossos. He vist de tot. Pells que es barregen i que es diuen a cau d’orella tot allò que no faran, promeses que no compliran. Records que sobreviuran idealitzats a una nit tempestuosa d’estiu, i s’enyoraran.He vist gestos forçats,...

Actua a traïció i sense avisar. T’enxampa de matinada i et posseeix, nit fosca sense estels. I et fa seva. No la pots aturar; ment covarda que t’agafa en hores baixes. I et reclama, ei, que soc aquí, que et vull amb mi i per...


Warning: A non-numeric value encountered in /homepages/10/d681068832/htdocs/wp-content/themes/bridge/includes/pagination/pagination.php on line 6