Tornar de vacances, de viatge, tornar a la rutina, als projectes que van quedar a mitges i als que encara han d’arrencar. Tornar a la vida real, com si durant el parèntesi no hi hagués hagut vida també, ni idees ni somnis.De cop i sense...

Érem nenes. Jugàvem a aixecar-nos les faldilles i mostrar-nos les calces. N’hi havia de color rosa, amb floretes o amb dibuixos dels contes. Les meves eren blanques, de cotó, amb un llacet petit a la part del davant. Les nenes deien que eren soses. Jo,...

Estirada al llit de matinada, amb els ulls esbatanats, no puc evitar fer balanç. Han tornat de cop la calor i les orenetes, els plans i les mitges abraçades. Tot torna, però res no és el mateix. "...

[vc_row][vc_column][vc_column_text] Hi va haver tantes proves com decepcions. Visites al pediatre, al neuròleg, al psicòleg. Especialistes que escrutaven l’Abel, uns per aquí i els altres per allà, que si la conducta, que si el cervell, que si fem tests i proves. I cadascun amb el seu...

Primer va caure l’ampolla que flirtejava amb el buit arran de la prestatgeria i es va estimbar a terra. Trossets de vidre se li van clavar als peus descalços fins a escopir petites bombolles de sang. Aleshores, va plorar. A les set, quan el sol arrencava...

(finalista al I Concurs de Relats Curts Hospital Universitari Sagrat Cor) L’Assun es repassa els llavis amb el pintallavis de color cirera que li ha dut la Isabel. Agafa el mirallet de la bossa i comprova que la línia no ha sortit dels contorns labials. Aprofita...

De vegades no els escolta. No és malícia ni menyspreu. És la vida que l’aclapara. De vegades els observa de biaix, des del sofà ajagut, amb les cames recolzades damunt la taula i l’atenció perduda. Aliens, com si no li fossin família, el pare i la...

Enyoro una mà que no és la teva, una abraçada càlida que m’esborri la soledat. Posar dos plats a taula, reservar habitacions dobles, aquell món que està construït per a dos. Enyoro un nombre parell, ser dos o quatre on ara soc una o tres. Formar...

Els balanços es fan a final d’any o en acabar el curs. Ara, però, que arribem al primer aniversari d’aquest any distòpic he fet llistes, les d’una banda i les de l’altra, perquè, malgrat que a primer cop d’ull ha estat un any buit, sense...

Venudes a una substància química que es passeja amunt i avall sense permís. Ara aquesta i ara aquella, de noms impossibles, progesterona, estrògens, oxitocina, testosterona, com si algú els hagués donat l’ordre, au, vinga, va, ara et toca a tu, amunt i canya. "...


Warning: A non-numeric value encountered in /homepages/10/d681068832/htdocs/wp-content/themes/bridge/includes/pagination/pagination.php on line 6