Ha tingut problemes més d’una vegada. No és culpa seva, el burxen. Si el deixessin tranquil amb les seves opinions, tot aniria millor. Però no, opinen, li recriminen o se’l miren malament, li engalten qualsevol retret, com si això l’hagués de fer canviar d’opinió. Ja...
De vegades voldries ser transparent, que els altres et llegissin i et sabessin només de veure’t. No haver de donar explicacions ni embarbussar-te en aquest món espès de les emocions. Endreçar-les i exposar-les no sempre t’és senzill.Avui una tempesta se’t desencadena a dins, demà seràs...
Ets tu qui seu a la cadira blanca de la cuina, amb una tassa fumejant a la mà dreta mentre l’altra agafa un llapis i el reposa als llavis. Tu qui em diu hola quan arribo i em fa seure al davant, perquè m’has d’explicar...
Com una branca d’arbre de vegades fas crec. El fullam espès, les ventades, la neu que s’hi diposita flonja i que, malgrat semblar etèria, pesa. El bosc no se n’adona, carregat com va, però tu un dia et trenques una mica, un avís, petit o...
El primer dia d’escola, el primer dia de feina, el primer dia en què us veu fer aquell petó tímid i anhelat. Sempre hi ha un primer dia i, després, ve tota la resta.Un primer regust de maduixa o una suor freda, una primera paraula...
Si hagués de posar títol al curs que acaba en diria l’any de les mares. En bona part per la novel·la que va treure el cap amb ganes i es va escarxofar a les llibreries mentre continua fent camí. Les mares ha arrossegat, agafada de...
Hi ha dies que, sense anunciar-se, acaben sent bonics. Et lleves com sempre, la son enganxada o abandonada al coixí, el cafè amb llet carregat i els petons ensucrats que gairebé tots a casa rebutgen. I encares el dia, perquè avui sí, avui et sembla...
De bon matí la Carla es va descobrir un matoll de pèl a les cames i a l’aixella. La van envair una mandra infinita i la sensació que li havien enganxat les parpelles amb pega. Va fer el ronsa, giravoltant a banda i banda, fins...
Rere la finestra, enretirant la cortina de fil amb una mà arrugada de dits en urpa, observa el carrer. Hi ha una carretera plena de forats, amb reguerots que deixen entreveure la terra de sota l’asfalt. A ambdós costats, uns vorals deformats que ningú no...
"Fins avui em sorprèn cada dia que encara estigui viva. I dia si, dia no em pregunto si no soc potser un dels morts que deambulen per aquí i no volen assabentar-se que el seu nom ja figura en una tomba." L’últim amor de Baba...