quan el dia comença
- Setembre 17, 2019
- by
- sandriblog
Amb aquella olor de son enganxada venies al meu llit. Els cabells despentinats, el voraviu de la boca emblanquinat i el bolquer que encara...
un mar més blau
- Setembre 03, 2019
- by
- sandriblog
Hi havia un mar que era més blau, envernissat d’escuma blanca, d’aigua transparent i fresca, on les barques es gronxaven. Hi havia menorquines de...
el jersei de llana
- Juliol 09, 2019
- by
- sandriblog
A la motxilla hi posa un jersei gruixut de llana malgrat que no fa fred. Potser li caldrà, perquè el fred de vegades se...
la bola
- Juny 18, 2019
- by
- sandriblog
La mare fa mesos que no li talla les ungles. Quan li talla les dels peus —aquestes no se les mossega perquè no hi...
perdut
- Juny 05, 2019
- by
- sandriblog
(3r premi concurs microrelats de la Coordinadora d’Associacions per a la Llengua Catalana, en col·laboració amb Escola Escriptura Ateneu Barcelonès i Omnium)
Es va perdre,...
pintura blava
- Maig 29, 2019
- by
- sandriblog
Vaig comprar un pot de pintura blava. Jo, que sempre vestia de negre o de gris, que defugia els colors com l’atenció de les...
el greix
- Maig 20, 2019
- by
- sandriblog
(2n premi XXIX Jocs Florals del Raval, Associació Institut Promoció Llengua Catalana )
Una línia fina de greix s’estén per damunt del marbre de la...
una primavera massa llarga
- Maig 07, 2019
- by
- sandriblog
Quan has obert la finestra aquest matí, l’horitzó es dibuixava nítid en la línia que separa el mar de la terra. Tens sort de...
les lletres
- Abril 25, 2019
- by
- sandriblog
La mare em diu que li he sortit beneita (1). Quan llegeixo un text, ho he de fer dues vegades per comprendre’l. El pare...
la mirada
- Abril 10, 2019
- by
- sandriblog
Hi ha un racó a Barcelona que fa olor d’antic. M’hi perdria.
El terra empedrat i irregular empeny a caminar amb prudència per no entropessar-se...
Comentaris recents