08 març Baba
"Fins avui em sorprèn cada dia que encara estigui viva. I dia si, dia no em pregunto si no soc potser un dels morts que deambulen per aquí i no volen assabentar-se que el seu nom ja figura en una tomba." L’últim amor de Baba...
"Fins avui em sorprèn cada dia que encara estigui viva. I dia si, dia no em pregunto si no soc potser un dels morts que deambulen per aquí i no volen assabentar-se que el seu nom ja figura en una tomba." L’últim amor de Baba...
Neix, tímida, la flor de pruner.Hivernes al teu cau des de fa una pila de dies. No t’atures, però et reculls. Ja vindrà el temps de treure el cap, ensumar fort, espolsar-te les mandres i deixar-te abraçar pel món. Voldries, però no. Encara la manta...
Havíem estat compartint un curs online tot l’any i vam decidir que seria divertit trobar-nos i veure’ns les cares. Algú va proposar un restaurant cèntric i gairebé tothom s’hi va apuntar. Semblàvem vells coneguts, tantes converses compartides arran del curs, però no ens sabíem les...
S’han acabat. Maleïdes festes. Fart de patir cridòries de nens i de pares atrafegats, amb somriures postissos que amaguen l’esgotament de dies llargs sense escola. No poden més, però fan veure que són feliços, que els omple d’alegria disposar d’unes vacances d’hivern, amb els dies...
Soc cau de llunes i de cossos. He vist de tot. Pells que es barregen i que es diuen a cau d’orella tot allò que no faran, promeses que no compliran. Records que sobreviuran idealitzats a una nit tempestuosa d’estiu, i s’enyoraran.He vist gestos forçats,...
Actua a traïció i sense avisar. T’enxampa de matinada i et posseeix, nit fosca sense estels. I et fa seva. No la pots aturar; ment covarda que t’agafa en hores baixes. I et reclama, ei, que soc aquí, que et vull amb mi i per...
*Publicat a Núvol (2021)Si em baixessis la lluna, embolicada en paper de cel·lofana, t’estimaria sempre. Mentre et mira amb aquells ulls negres que semblen dos forats de roca, et puja l’escalfor a les galtes. Saps que l’has tornat a dir massa grossa, que a ell...
Tornar de vacances, de viatge, tornar a la rutina, als projectes que van quedar a mitges i als que encara han d’arrencar. Tornar a la vida real, com si durant el parèntesi no hi hagués hagut vida també, ni idees ni somnis.De cop i sense...
Érem nenes. Jugàvem a aixecar-nos les faldilles i mostrar-nos les calces. N’hi havia de color rosa, amb floretes o amb dibuixos dels contes. Les meves eren blanques, de cotó, amb un llacet petit a la part del davant. Les nenes deien que eren soses. Jo,...
Estirada al llit de matinada, amb els ulls esbatanats, no puc evitar fer balanç. Han tornat de cop la calor i les orenetes, els plans i les mitges abraçades. Tot torna, però res no és el mateix. "...