el buit que no vull
- març 23, 2021
- by
- sandriblog
Enyoro una mà que no és la teva, una abraçada càlida que m’esborri la soledat. Posar dos plats a taula, reservar habitacions dobles, aquell món que està construït per a dos.
Enyoro un nombre parell, ser dos o quatre on ara soc una o tres. Formar un nosaltres on ara soc només jo, o un jo amb nens.
“…un nosaltres on ara soc només jo…”
Aquell tu genèric i indefinit que fa la forma i la funció, però que no sabria dibuixar en algú concret. No eres tu qui jo volia a l’altre costat del llit, una...
la truita
- gener 26, 2021
- by
- sandriblog
Bat els ous fins a aconseguir una barreja espumosa. Remena una vegada més les patates i la ceba que comencen a agafar un to...
les closques
- setembre 15, 2020
- by
- sandriblog
Sèiem al graó de dalt de tot de l’escala de l’institut. Menjàvem pipes a dues mans mentre escopíem les closques a terra. En acabar,...
nedar
- juliol 03, 2020
- by
- sandriblog
Vam dinar un dimarts qualsevol de primavera al pati on creixen les tomaqueres. Vam jugar llargues partides de parxís. Vam riure i vam plorar,...
a dos dits
- maig 05, 2020
- by
- sandriblog
Camina per un corriol sec carregat de pedres polsegoses. El sol li pica a les galtes i un ventet suau li regira els cabells...
llums de colors
- desembre 17, 2019
- by
- sandriblog
Quan encenen els llums als carrers, tu els apagues. No t’han agradat mai les festes i ara no faràs cap esforç per canviar.
A casa...
el jersei de llana
- juliol 09, 2019
- by
- sandriblog
A la motxilla hi posa un jersei gruixut de llana malgrat que no fa fred. Potser li caldrà, perquè el fred de vegades se...
l’ungla
- març 19, 2019
- by
- sandriblog
Se li ha trencat una ungla i el dit li cou. Xup-xup fa la sang al voraviu a carn-viva, com si allí hi tingués...
rutina
- setembre 04, 2018
- by
- sandriblog
A debades, sempre arriba la rutina.
El despertador que xiscla i t’arrenca d’un son encara espès, les presses que volen embolcallar-te mentre t’hi resisteixes i...
el peso de tu ausencia
- juliol 04, 2018
- by
- sandriblog
Si decirte adiós es verte partir, prefiero no decirte. Ni decirme. Borrarte como se borra una marca en la pared recién pintada. Aunque la...
Comentaris recents