Recent Posts

vida prèvia sense sostre relats

la vida prèvia


les closques relats sandra freijomil

les closques


nedar


Conecta’t

Un espai per descobrir relats i vivències
Posts de Calaix de sastre Categoria
les closques

les closques

Sèiem al graó de dalt de tot de l’escala de l’institut. Menjàvem pipes a dues mans mentre escopíem les closques a terra. En acabar, movíem els peus com si fossin una escombra i les closques es dispersaven per tota l’escala. Mai no quedava net del tot. Podríem haver agafat una bossa per a les clofolles i llençar-la a les escombraries, deixar l’escala impol·luta. Però no ho fèiem.

“…escampar-ho tot arreu…”

He pensat sovint en aquell gest que no analitzàvem i que ara retrauria. També en aquell esborrar el rastre amb els peus, aquí i allà, com...

nedar

nedar

Vam dinar un dimarts qualsevol de primavera al pati on creixen les tomaqueres. Vam jugar llargues partides de parxís. Vam riure i vam plorar,...

a dos dits

a dos dits

Camina per un corriol sec carregat de pedres polsegoses. El sol li pica a les galtes i un ventet suau li regira els cabells...

llums de colors

llums de colors

Quan encenen els llums als carrers, tu els apagues. No t’han agradat mai les festes i ara no faràs cap esforç per canviar.

A casa...

el jersei de llana

el jersei de llana

A la motxilla hi posa un jersei gruixut de llana malgrat que no fa fred. Potser li caldrà, perquè el fred de vegades se...

l’ungla

l’ungla

Se li ha trencat una ungla i el dit li cou. Xup-xup fa la sang al voraviu a carn-viva, com si allí hi tingués...

rutina

rutina

A debades, sempre arriba la rutina.

El despertador que xiscla i t’arrenca d’un son encara espès, les presses que volen embolcallar-te mentre t’hi resisteixes i...

el peso de tu ausencia

el peso de tu ausencia

Si decirte adiós es verte partir, prefiero no decirte. Ni decirme. Borrarte como se borra una marca en la pared recién pintada. Aunque la...

la bicicleta vermella

la bicicleta vermella

Que la vida no ve en línia recta sinó carregada de revolts, ho va descobrir tard. Pensava que les fites assolides s’hi quedarien per...

casa seva

casa seva

Obre la finestra tot just acabada de llevar, com acostumava a fer sempre a casa. S’hi escola un aire gèlid que li glaça els...

Comentaris recents

Segueix-me

Rep els meus relats

×