Érem nenes. Jugàvem a aixecar-nos les faldilles i mostrar-nos les calces. N’hi havia de color rosa, amb floretes o amb dibuixos dels contes. Les meves eren blanques, de cotó, amb un llacet petit a la part del davant. Les nenes deien que eren soses. Jo,...

Enyoro una mà que no és la teva, una abraçada càlida que m’esborri la soledat. Posar dos plats a taula, reservar habitacions dobles, aquell món que està construït per a dos. Enyoro un nombre parell, ser dos o quatre on ara soc una o tres. Formar...

Bat els ous fins a aconseguir una barreja espumosa. Remena una vegada més les patates i la ceba que comencen a agafar un to daurat. S’eixuga les mans al davantal i espera. L’Andreu entra a la cuina amb sabatilles i el jersei vell d’estar per...

Sèiem al graó de dalt de tot de l’escala de l’institut. Menjàvem pipes a dues mans mentre escopíem les closques a terra. En acabar, movíem els peus com si fossin una escombra i les closques es dispersaven per tota l’escala. Mai no quedava net del...

Vam dinar un dimarts qualsevol de primavera al pati on creixen les tomaqueres. Vam jugar llargues partides de parxís. Vam riure i vam plorar, vam cridar i ens vam ennuegar de tanta incertesa. Vam tenir tot el temps del món elàstic sense saber ben bé...

Camina per un corriol sec carregat de pedres polsegoses. El sol li pica a les galtes i un ventet suau li regira els cabells fent nusos. L’Olga respira profundament i absorbeix aquell aire fresc que li ha estat vetat durant quaranta-cinc dies. Dies de vint-i-quatre...

Quan encenen els llums als carrers, tu els apagues. No t’han agradat mai les festes i ara no faràs cap esforç per canviar. A casa ho han posat tot, l’arbre, el pessebre, un pare Noel que balla al ritme d’una nadala embafadora i, fins i tot,...

A la motxilla hi posa un jersei gruixut de llana malgrat que no fa fred. Potser li caldrà, perquè el fred de vegades se li arrapa al cos i no hi ha manera de desempallegar-se’n. La Berta li ha dit que aquella és una altra...

Se li ha trencat una ungla i el dit li cou. Xup-xup fa la sang al voraviu a carn-viva, com si allí hi tingués el cor. Es posa el dit a la boca i xucla, fent la pipa. Però no li passa. El dit,  humit...

A debades, sempre arriba la rutina. El despertador que xiscla i t’arrenca d’un son encara espès, les presses que volen embolcallar-te mentre t’hi resisteixes i les fas fora a empentes, malgrat saber que acabaran guanyant-te la batalla. Allò per construir i allò que s’esfumarà en un...


Warning: A non-numeric value encountered in /homepages/10/d681068832/htdocs/wp-content/themes/bridge/includes/pagination/pagination.php on line 6