Ha tingut problemes més d’una vegada. No és culpa seva, el burxen. Si el deixessin tranquil amb les seves opinions, tot aniria millor. Però no, opinen, li recriminen o se’l miren malament, li engalten qualsevol retret, com si això l’hagués de fer canviar d’opinió. Ja...

Ets tu qui seu a la cadira blanca de la cuina, amb una tassa fumejant a la mà dreta mentre l’altra agafa un llapis i el reposa als llavis. Tu qui em diu hola quan arribo i em fa seure al davant, perquè m’has d’explicar...

Havíem estat compartint un curs online tot l’any i vam decidir que seria divertit trobar-nos i veure’ns les cares. Algú va proposar un restaurant cèntric i gairebé tothom s’hi va apuntar. Semblàvem vells coneguts, tantes converses compartides arran del curs, però no ens sabíem les...

Soc cau de llunes i de cossos. He vist de tot. Pells que es barregen i que es diuen a cau d’orella tot allò que no faran, promeses que no compliran. Records que sobreviuran idealitzats a una nit tempestuosa d’estiu, i s’enyoraran.He vist gestos forçats,...

*Publicat a Núvol (2021)Si em baixessis la lluna, embolicada en paper de cel·lofana, t’estimaria sempre. Mentre et mira amb aquells ulls negres que semblen dos forats de roca, et puja l’escalfor a les galtes. Saps que l’has tornat a dir massa grossa, que a ell...

Érem nenes. Jugàvem a aixecar-nos les faldilles i mostrar-nos les calces. N’hi havia de color rosa, amb floretes o amb dibuixos dels contes. Les meves eren blanques, de cotó, amb un llacet petit a la part del davant. Les nenes deien que eren soses. Jo,...

Enyoro una mà que no és la teva, una abraçada càlida que m’esborri la soledat. Posar dos plats a taula, reservar habitacions dobles, aquell món que està construït per a dos. Enyoro un nombre parell, ser dos o quatre on ara soc una o tres. Formar...

Bat els ous fins a aconseguir una barreja espumosa. Remena una vegada més les patates i la ceba que comencen a agafar un to daurat. S’eixuga les mans al davantal i espera. L’Andreu entra a la cuina amb sabatilles i el jersei vell d’estar per...

Sèiem al graó de dalt de tot de l’escala de l’institut. Menjàvem pipes a dues mans mentre escopíem les closques a terra. En acabar, movíem els peus com si fossin una escombra i les closques es dispersaven per tota l’escala. Mai no quedava net del...


Warning: A non-numeric value encountered in /homepages/10/d681068832/htdocs/wp-content/themes/bridge/includes/pagination/pagination.php on line 6