Havíem estat compartint un curs online tot l’any i vam decidir que seria divertit trobar-nos i veure’ns les cares. Algú va proposar un restaurant cèntric i gairebé tothom s’hi va apuntar. Semblàvem vells coneguts, tantes converses compartides arran del curs, però no ens sabíem les...
S’han acabat. Maleïdes festes. Fart de patir cridòries de nens i de pares atrafegats, amb somriures postissos que amaguen l’esgotament de dies llargs sense escola. No poden més, però fan veure que són feliços, que els omple d’alegria disposar d’unes vacances d’hivern, amb els dies...
Soc cau de llunes i de cossos. He vist de tot. Pells que es barregen i que es diuen a cau d’orella tot allò que no faran, promeses que no compliran. Records que sobreviuran idealitzats a una nit tempestuosa d’estiu, i s’enyoraran.He vist gestos forçats,...
*Publicat a Núvol (2021)Si em baixessis la lluna, embolicada en paper de cel·lofana, t’estimaria sempre. Mentre et mira amb aquells ulls negres que semblen dos forats de roca, et puja l’escalfor a les galtes. Saps que l’has tornat a dir massa grossa, que a ell...
Érem nenes. Jugàvem a aixecar-nos les faldilles i mostrar-nos les calces. N’hi havia de color rosa, amb floretes o amb dibuixos dels contes. Les meves eren blanques, de cotó, amb un llacet petit a la part del davant. Les nenes deien que eren soses. Jo,...
Enyoro una mà que no és la teva, una abraçada càlida que m’esborri la soledat. Posar dos plats a taula, reservar habitacions dobles, aquell món que està construït per a dos. Enyoro un nombre parell, ser dos o quatre on ara soc una o tres. Formar...
Bat els ous fins a aconseguir una barreja espumosa. Remena una vegada més les patates i la ceba que comencen a agafar un to daurat. S’eixuga les mans al davantal i espera. L’Andreu entra a la cuina amb sabatilles i el jersei vell d’estar per...
Sèiem al graó de dalt de tot de l’escala de l’institut. Menjàvem pipes a dues mans mentre escopíem les closques a terra. En acabar, movíem els peus com si fossin una escombra i les closques es dispersaven per tota l’escala. Mai no quedava net del...
Vam dinar un dimarts qualsevol de primavera al pati on creixen les tomaqueres. Vam jugar llargues partides de parxís. Vam riure i vam plorar, vam cridar i ens vam ennuegar de tanta incertesa. Vam tenir tot el temps del món elàstic sense saber ben bé...
Camina per un corriol sec carregat de pedres polsegoses. El sol li pica a les galtes i un ventet suau li regira els cabells fent nusos. L’Olga respira profundament i absorbeix aquell aire fresc que li ha estat vetat durant quaranta-cinc dies. Dies de vint-i-quatre...