Vam dinar un dimarts qualsevol de primavera al pati on creixen les tomaqueres. Vam jugar llargues partides de parxís. Vam riure i vam plorar, vam cridar i ens vam ennuegar de tanta incertesa. Vam tenir tot el temps del món elàstic sense saber ben bé...

Camina per un corriol sec carregat de pedres polsegoses. El sol li pica a les galtes i un ventet suau li regira els cabells fent nusos. L’Olga respira profundament i absorbeix aquell aire fresc que li ha estat vetat durant quaranta-cinc dies. Dies de vint-i-quatre...

Quan encenen els llums als carrers, tu els apagues. No t’han agradat mai les festes i ara no faràs cap esforç per canviar. A casa ho han posat tot, l’arbre, el pessebre, un pare Noel que balla al ritme d’una nadala embafadora i, fins i tot,...

A la motxilla hi posa un jersei gruixut de llana malgrat que no fa fred. Potser li caldrà, perquè el fred de vegades se li arrapa al cos i no hi ha manera de desempallegar-se’n. La Berta li ha dit que aquella és una altra...

Se li ha trencat una ungla i el dit li cou. Xup-xup fa la sang al voraviu a carn-viva, com si allí hi tingués el cor. Es posa el dit a la boca i xucla, fent la pipa. Però no li passa. El dit,  humit...

A debades, sempre arriba la rutina. El despertador que xiscla i t’arrenca d’un son encara espès, les presses que volen embolcallar-te mentre t’hi resisteixes i les fas fora a empentes, malgrat saber que acabaran guanyant-te la batalla. Allò per construir i allò que s’esfumarà en un...

Que la vida no ve en línia recta sinó carregada de revolts, ho va descobrir tard. Pensava que les fites assolides s’hi quedarien per sempre, per això, quan ell li va dir que marxava, que no ho suportava més, mentre ella es preguntava què era...

Obre la finestra tot just acabada de llevar, com acostumava a fer sempre a casa. S’hi escola un aire gèlid que li glaça els ossos i li eriça la pell. Tanca de seguida mentre una veu menuda la crida amb insistència. Mentre treu bolquers i posa...

Quan el pare va morir, no va deixar cap herència. O, més ben dit, sí que en va deixar una, deutes. Si un no cerca l’herència, l’herència el troba. De diners no res, ni propietats, ni un compte corrent al banc. Una habitació plena de brutícia,...


Warning: A non-numeric value encountered in /homepages/10/d681068832/htdocs/wp-content/themes/bridge/includes/pagination/pagination.php on line 6