Quan encenen els llums als carrers, tu els apagues. No t’han agradat mai les festes i ara no faràs cap esforç per canviar. A casa ho han posat tot, l’arbre, el pessebre, un pare Noel que balla al ritme d’una nadala embafadora i, fins i tot,...
A la motxilla hi posa un jersei gruixut de llana malgrat que no fa fred. Potser li caldrà, perquè el fred de vegades se li arrapa al cos i no hi ha manera de desempallegar-se’n. La Berta li ha dit que aquella és una altra...
Se li ha trencat una ungla i el dit li cou. Xup-xup fa la sang al voraviu a carn-viva, com si allí hi tingués el cor. Es posa el dit a la boca i xucla, fent la pipa. Però no li passa. El dit, humit...
A debades, sempre arriba la rutina. El despertador que xiscla i t’arrenca d’un son encara espès, les presses que volen embolcallar-te mentre t’hi resisteixes i les fas fora a empentes, malgrat saber que acabaran guanyant-te la batalla. Allò per construir i allò que s’esfumarà en un...
Si decirte adiós es verte partir, prefiero no decirte. Ni decirme. Borrarte como se borra una marca en la pared recién pintada. Aunque la nuestra ya no tiene nada de recién y mucho de pintada. Ahora es mi pared, no la nuestra. Y se me...
Que la vida no ve en línia recta sinó carregada de revolts, ho va descobrir tard. Pensava que les fites assolides s’hi quedarien per sempre, per això, quan ell li va dir que marxava, que no ho suportava més, mentre ella es preguntava què era...
Obre la finestra tot just acabada de llevar, com acostumava a fer sempre a casa. S’hi escola un aire gèlid que li glaça els ossos i li eriça la pell. Tanca de seguida mentre una veu menuda la crida amb insistència. Mentre treu bolquers i posa...
Quan el pare va morir, no va deixar cap herència. O, més ben dit, sí que en va deixar una, deutes. Si un no cerca l’herència, l’herència el troba. De diners no res, ni propietats, ni un compte corrent al banc. Una habitació plena de brutícia,...
S’encasta els auriculars a les orelles i s’absenta del món, dels de casa, dels crits del seu germà perquè se li ha trencat una joguina. Si no hi sent, és com si no hi fos, com si el món deixés de rodar com una bola...
Apaga el llum i ajusta la porta amb compte, com si la nena d’ulls verds que habitualment hi dorm, fos allí somiant. Després se’n va a l’altra habitació i una bafarada d’olor a nadó la colpeix. Fa que no amb el cap, tanca bé i...