la bicicleta vermella
- juny 19, 2018
- by
- sandriblog
Que la vida no ve en línia recta sinó carregada de revolts, ho va descobrir tard. Pensava que les fites assolides s’hi quedarien per sempre, per això, quan ell li va dir que marxava, que no ho suportava més, mentre ella es preguntava què era allò que no podia aguantar, li va semblar que tot plegat era una errada, o una barrabassada del destí i que aviat s’adreçaria.
Ell va fer la maleta, amb la roba fresca d’estiu perquè la primavera ja despuntava càlida. Li va dir adéu mentre ella encara recomponia fragments de paraules....
casa seva
- maig 23, 2018
- by
- sandriblog
Obre la finestra tot just acabada de llevar, com acostumava a fer sempre a casa. S’hi escola un aire gèlid que li glaça els...
les herències
- abril 04, 2018
- by
- sandriblog
Quan el pare va morir, no va deixar cap herència. O, més ben dit, sí que en va deixar una, deutes. Si un no...
la incertesa
- gener 30, 2018
- by
- sandriblog
S’encasta els auriculars a les orelles i s’absenta del món, dels de casa, dels crits del seu germà perquè se li ha trencat una...
les dues vides
- desembre 13, 2017
- by
- sandriblog
Apaga el llum i ajusta la porta amb compte, com si la nena d’ulls verds que habitualment hi dorm, fos allí somiant. Després se’n...
tu
- novembre 15, 2017
- by
- sandriblog
Tu sempre, li diu ella feta una bola, arronsada i encongida al llit, cercant l’escalfor que a fora no troba. Ell la mira, la...
vivir a dos
- octubre 18, 2017
- by
- sandriblog
Te quiero, le susurra con voz trémula, a medianoche, cuando percibe su aliento cálido sobre la frente. Te necesito, responde él, mientras contempla esos...
la fam
- setembre 21, 2017
- by
- sandriblog
Vaig aprendre a dominar-la de seguida. Aquell reguitzell que xerricava endins, com una mena de cuc rosegador, aviat esdevingué una companya inseparable. Hi ha...
jo de tu no ho diria
- juliol 12, 2017
- by
- sandriblog
Jo de tu no ho diria. Ja ho sé, em recordaràs que tu dius el que vols, que tens dret a pensar el que...
Sant jordi o el dia esborrat
- abril 19, 2017
- by
- sandriblog
Rambleja de muntanya a mar, com cada any, d’ençà que li arriba la memòria. S’atura a les primeres parades, agafa un exemplar,...
Comentaris recents