Hi ha dies que, sense anunciar-se, acaben sent bonics. Et lleves com sempre, la son enganxada o abandonada al coixí, el cafè amb llet carregat i els petons ensucrats que gairebé tots a casa rebutgen. I encares el dia, perquè avui sí, avui et sembla...
Rere la finestra, enretirant la cortina de fil amb una mà arrugada de dits en urpa, observa el carrer. Hi ha una carretera plena de forats, amb reguerots que deixen entreveure la terra de sota l’asfalt. A ambdós costats, uns vorals deformats que ningú no...
Neix, tímida, la flor de pruner.Hivernes al teu cau des de fa una pila de dies. No t’atures, però et reculls. Ja vindrà el temps de treure el cap, ensumar fort, espolsar-te les mandres i deixar-te abraçar pel món. Voldries, però no. Encara la manta...
Tornar de vacances, de viatge, tornar a la rutina, als projectes que van quedar a mitges i als que encara han d’arrencar. Tornar a la vida real, com si durant el parèntesi no hi hagués hagut vida també, ni idees ni somnis.De cop i sense...
(finalista al I Concurs de Relats Curts Hospital Universitari Sagrat Cor) L’Assun es repassa els llavis amb el pintallavis de color cirera que li ha dut la Isabel. Agafa el mirallet de la bossa i comprova que la línia no ha sortit dels contorns labials. Aprofita...
Els balanços es fan a final d’any o en acabar el curs. Ara, però, que arribem al primer aniversari d’aquest any distòpic he fet llistes, les d’una banda i les de l’altra, perquè, malgrat que a primer cop d’ull ha estat un any buit, sense...
Venudes a una substància química que es passeja amunt i avall sense permís. Ara aquesta i ara aquella, de noms impossibles, progesterona, estrògens, oxitocina, testosterona, com si algú els hagués donat l’ordre, au, vinga, va, ara et toca a tu, amunt i canya. "...
Abraçades de vegades incòmodes, quan traspassen l’espai i et toquen, t’oloren, t’embafen. Són consol càlid quan la vida es torna fosca i companyia quan la solitud decideix posar-se al teu bàndol. Abraçades com gelats i gustos, de maduixa o de xocolata, de torró o de...
Voldries que el temps avancés de pressa, com aquells cotxes de Fórmula 1 que derrapen a les corbes a punt d’estimbar-se. Voldries ficar-te al llit i adonar-te de bon matí que res no és real. Voldries jugar amb el temps com si fos una bola...
Diuen que els llibres salven. I els metges, de vegades també els diners. O l’escriptura. A mi em salven les persones. Les de carn i ossos, les que tenen veu de veritat, la pell càlida o les mans fredes, els ulls brillants, els cabells que...