Sandra Freijomil

Venudes a una substància química que es passeja amunt i avall sense permís. Ara aquesta i ara aquella, de noms impossibles, progesterona, estrògens, oxitocina,...

Abraçades de vegades incòmodes, quan traspassen l’espai i et toquen, t’oloren, t’embafen. Són consol càlid quan la vida es torna fosca i companyia quan...

Voldries que el temps avancés de pressa, com aquells cotxes de Fórmula 1 que derrapen a les corbes a punt d’estimbar-se. Voldries ficar-te al...

Diuen que els llibres salven. I els metges, de vegades també els diners. O l’escriptura. A mi em salven les persones. Les de carn...

Saltar d’un bucle a un problema i d’un problema a un neguit, del neguit a la negativitat i d’aquí a la tristor. Com qui...

Ara que saps què et passa, ja no pots anar enrere. No ets un cranc. Ho sabies abans però vas fer veure que no....

He tornat a escoltar aquella cançó, amb la mateixa sensació d’aquell dia en què ja intuïa un comiat. Tu eres a la dutxa i...

Vaig comprar un pot de pintura blava. Jo, que sempre vestia de negre o de gris, que defugia els colors com l’atenció de les...

Quan has obert la finestra aquest matí, l’horitzó es dibuixava nítid en la línia que separa el mar de la terra. Tens sort de...