Tornar de vacances, de viatge, tornar a la rutina, als projectes que van quedar a mitges i als que encara han d’arrencar. Tornar a la vida real, com si durant el parèntesi no hi hagués hagut vida també, ni idees ni somnis.De cop i sense...

(finalista al I Concurs de Relats Curts Hospital Universitari Sagrat Cor) L’Assun es repassa els llavis amb el pintallavis de color cirera que li ha dut la Isabel. Agafa el mirallet de la bossa i comprova que la línia no ha sortit dels contorns labials. Aprofita...

Els balanços es fan a final d’any o en acabar el curs. Ara, però, que arribem al primer aniversari d’aquest any distòpic he fet llistes, les d’una banda i les de l’altra, perquè, malgrat que a primer cop d’ull ha estat un any buit, sense...

Venudes a una substància química que es passeja amunt i avall sense permís. Ara aquesta i ara aquella, de noms impossibles, progesterona, estrògens, oxitocina, testosterona, com si algú els hagués donat l’ordre, au, vinga, va, ara et toca a tu, amunt i canya. "...

Abraçades de vegades incòmodes, quan traspassen l’espai i et toquen, t’oloren, t’embafen. Són consol càlid quan la vida es torna fosca i companyia quan la solitud decideix posar-se al teu bàndol. Abraçades com gelats i gustos, de maduixa o de xocolata, de torró o de...

Voldries que el temps avancés de pressa, com aquells cotxes de Fórmula 1 que derrapen a les corbes a punt d’estimbar-se. Voldries ficar-te al llit i adonar-te de bon matí que res no és real. Voldries jugar amb el temps com si fos una bola...

Diuen que els llibres salven. I els metges, de vegades també els diners. O l’escriptura. A mi em salven les persones. Les de carn i ossos, les que tenen veu de veritat, la pell càlida o les mans fredes, els ulls brillants, els cabells que...

Saltar d’un bucle a un problema i d’un problema a un neguit, del neguit a la negativitat i d’aquí a la tristor. Com qui juga al joc de l’Oca, ara aquí, ara allà. Passem els dies amunt i avall, capficats i remugant de tot allò...

[vc_row][vc_column][vc_column_text] Ara que saps què et passa, ja no pots anar enrere. No ets un cranc. Ho sabies abans però vas fer veure que no. Que no et calia aquella paraula benèvola, un pessic d’admiració, algú que confiés en tot allò que tu no t’acabaves de...

He tornat a escoltar aquella cançó, amb la mateixa sensació d’aquell dia en què ja intuïa un comiat. Tu eres a la dutxa i l’aigua et relliscava, bullent, pell avall. Jo vaig buscar la cançó i la vaig posar ben fort. Mentre la cantava, em...


Warning: A non-numeric value encountered in /homepages/10/d681068832/htdocs/wp-content/themes/bridge/includes/pagination/pagination.php on line 6