Sandra Freijomil

Els balanços es fan a final d’any o en acabar el curs. Ara, però, que arribem al primer aniversari d’aquest any distòpic he fet...

Venudes a una substància química que es passeja amunt i avall sense permís. Ara aquesta i ara aquella, de noms impossibles, progesterona, estrògens, oxitocina,...

Abraçades de vegades incòmodes, quan traspassen l’espai i et toquen, t’oloren, t’embafen. Són consol càlid quan la vida es torna fosca i companyia quan...

Voldries que el temps avancés de pressa, com aquells cotxes de Fórmula 1 que derrapen a les corbes a punt d’estimbar-se. Voldries ficar-te al...

Diuen que els llibres salven. I els metges, de vegades també els diners. O l’escriptura. A mi em salven les persones. Les de carn...

Saltar d’un bucle a un problema i d’un problema a un neguit, del neguit a la negativitat i d’aquí a la tristor. Com qui...

Ara que saps què et passa, ja no pots anar enrere. No ets un cranc. Ho sabies abans però vas fer veure que no....

He tornat a escoltar aquella cançó, amb la mateixa sensació d’aquell dia en què ja intuïa un comiat. Tu eres a la dutxa i...

Vaig comprar un pot de pintura blava. Jo, que sempre vestia de negre o de gris, que defugia els colors com l’atenció de les...