Vaig comprar un pot de pintura blava. Jo, que sempre vestia de negre o de gris, que defugia els colors com l’atenció de les mirades, vaig escollir aquell blau brillant, de cel de primavera després de la pluja. Ni tan sols vaig posar diaris a terra...

Quan has obert la finestra aquest matí, l’horitzó es dibuixava nítid en la línia que separa el mar de la terra. Tens sort de poder veure el mar des de la finestra de casa. No només perquè hi sigui, que això rai, d’allà no es...

De vegades s’agafen la mà. Sota les estovalles d’un restaurant qualsevol o arrambant les espatlles sota els abrics ben amples. La mà de pell fina, l’una freda, l’altra calenta. Les mans que coven un futur que no saben endevinar. De vegades fan veure que no són....

Ha passat el Nadal com una digestió pesada. Per fi sembla que t’espolses les molles i encares l’any amb optimisme, malgrat que aquests darrers dies et costi de trobar-lo. Et sembla que al teu voltant tot rutlla amb més fluïdesa que a casa, sense tants...

De vegades el passat torna. Sense avís i sense compassió et recorda que allò que un dia et va semblar acabat, tancat en un calaix d’aquells que trontollen en obrir-se, encara és viu. I et colpeja amb tanta força que durant una estona llarga quedes...

És allò que deixa de banda el que la persegueix tot el dia o a llambregades al llarg de la vida. Allò que la fa feble, el terreny on ella se sent fràgil i camina a les palpentes, sota arena fangosa que rellisca. És allò...

Els dies es tinten d’una intensitat massa fosca. La tensió la fueteja per dins. Ha rebut una mala notícia. Una notícia que s’engrandeix, es fa una pilota i s’enquista, no com un petit gra de pus, sinó com una bola greixosa que tot ho aparta. El...

Per què la vida era a tocar i no la vaig veure. Perquè les coses que són massa a prop,  esdevenen difuses i no es distingeixen amb claredat. Per veure-hi clar cal una mica de distància. Això ho vaig aprendre tard. Que ni amb ulleres de...

El va deixar marxar perquè se li escapava. Ara, forta com un roure, l’enyora. Tot va començar en un instant, quan el rellotge es va aturar. Aquella bata blanca, indefinida i inexpressiva, que escup, com una flamarada, la notícia. I la sentència. En un abans i un...


Warning: A non-numeric value encountered in /homepages/10/d681068832/htdocs/wp-content/themes/bridge/includes/pagination/pagination.php on line 6