Els dies es tinten d’una intensitat massa fosca. La tensió la fueteja per dins. Ha rebut una mala notícia. Una notícia que s’engrandeix, es fa una pilota i s’enquista, no com un petit gra de pus, sinó com una bola greixosa que tot ho aparta. El...
Per què la vida era a tocar i no la vaig veure. Perquè les coses que són massa a prop, esdevenen difuses i no es distingeixen amb claredat. Per veure-hi clar cal una mica de distància. Això ho vaig aprendre tard. Que ni amb ulleres de...
El va deixar marxar perquè se li escapava. Ara, forta com un roure, l’enyora. Tot va començar en un instant, quan el rellotge es va aturar. Aquella bata blanca, indefinida i inexpressiva, que escup, com una flamarada, la notícia. I la sentència. En un abans i un...
Dúiem aquells pantalons de pana acampanats de finals dels setanta, les botes camperes color marró, els jerseis de llana gruixuda, fets a mà - d’aquella que pica i que avui mai no posem als nostres fills, més embolcallats de protecció-, les camises amb el coll...