De vegades no els escolta. No és malícia ni menyspreu. És la vida que l’aclapara. De vegades els observa de biaix, des del sofà ajagut, amb les cames recolzades damunt la taula i l’atenció perduda. Aliens, com si no li fossin família, el pare i la...

Va pensar que li agradaria aquell gelat de dues boles de xocolata belga, tan cremós. L’hi va dur a la sortida de l’escola, eixugant amb un tovalló de paper el gotim de gelat que es desfeia. Era la primera vegada que anava a recollir-la i,...

(2n premi, III Premi Relats Curts Tomasa Cuevas) Ens vam fer inseparables però no amigues. D’aquelles existències que se t’arrapen i acaben formant part de tu. Jo volia ser jo i que ella fos ella però se m’enganxava com una ombra i ens confoníem. Encara avui,...

Quan us dieu, bon dia, amb els ulls lleganyosos i l’olor de son, dolça i embafadora, del petit de casa. Quan l’Anna deixa el got de llet amb grumolls de cacau a les vores, a la taula del menjador, i li retreus que el got...

Som sis persones esperant visita al metge, assegudes en renglera, enmig d’un passadís blanc. Hem aconseguit una cadira després d’esperar-nos un quart a l’entrada i ara no la volem deixar perdre. Al costat, un home vell s’endormisca amb el cap cot. La resta de pacients...

Amb aquella olor de son enganxada venies al meu llit. Els cabells despentinats, el voraviu de la boca emblanquinat i el bolquer que encara feies servir, ple de pixums. T’estiraves a la vora, arran del meu cos encara calent, i somreies, amb els ulls esbatanats,...

(2n premi XXIX Jocs Florals del Raval, Associació Institut Promoció Llengua Catalana ) Una línia fina de greix s’estén per damunt del marbre de la cuina. El regalim davalla per la vora i goteja a terra. L’Helga no el veu i trepitja la taca d’oli, la...

Només l’observes amb detall quan dorm. T’esmunys per la porta entreoberta i t’embafa la ferum densa d’una criatura assetjada per les hormones. Contemples el nas i els llavis desclosos, amb el baf que llisca entretallat i que empastifa l’habitació d’una pudor espessa. Hi descobreixes el...

Fa dies que hi dóna voltes i no sap com abordar-ho. Des que el seu fill li va explicar, mentre esmorzava un tassó de llet amb cereals de xocolata que tenyien la llet d’un marró químic i ella rentava la cafetera. Tots els nens se’n...

No hay latido. Tres palabras, ínfimas y simples que, sin embargo, no llego a entender. No quiero comprender. Porque hacerlo es aceptar que ya no existe, que ya no es y que no será, aunque solo fuera un ente en mi mente, un nombre en un...


Warning: A non-numeric value encountered in /homepages/10/d681068832/htdocs/wp-content/themes/bridge/includes/pagination/pagination.php on line 6