Si hagués de posar títol al curs que acaba en diria l’any de les mares. En bona part per la novel·la que va treure el cap amb ganes i es va escarxofar a les llibreries mentre continua fent camí. Les mares ha arrossegat, agafada de...

De bon matí la Carla es va descobrir un matoll de pèl a les cames i a l’aixella. La van envair una mandra infinita i la sensació que li havien enganxat les parpelles amb pega. Va fer el ronsa, giravoltant a banda i banda, fins...

De vegades no els escolta. No és malícia ni menyspreu. És la vida que l’aclapara. De vegades els observa de biaix, des del sofà ajagut, amb les cames recolzades damunt la taula i l’atenció perduda. Aliens, com si no li fossin família, el pare i la...

Va pensar que li agradaria aquell gelat de dues boles de xocolata belga, tan cremós. L’hi va dur a la sortida de l’escola, eixugant amb un tovalló de paper el gotim de gelat que es desfeia. Era la primera vegada que anava a recollir-la i,...

(2n premi, III Premi Relats Curts Tomasa Cuevas) Ens vam fer inseparables però no amigues. D’aquelles existències que se t’arrapen i acaben formant part de tu. Jo volia ser jo i que ella fos ella però se m’enganxava com una ombra i ens confoníem. Encara avui,...

Quan us dieu, bon dia, amb els ulls lleganyosos i l’olor de son, dolça i embafadora, del petit de casa. Quan l’Anna deixa el got de llet amb grumolls de cacau a les vores, a la taula del menjador, i li retreus que el got...

Som sis persones esperant visita al metge, assegudes en renglera, enmig d’un passadís blanc. Hem aconseguit una cadira després d’esperar-nos un quart a l’entrada i ara no la volem deixar perdre. Al costat, un home vell s’endormisca amb el cap cot. La resta de pacients...

Amb aquella olor de son enganxada venies al meu llit. Els cabells despentinats, el voraviu de la boca emblanquinat i el bolquer que encara feies servir, ple de pixums. T’estiraves a la vora, arran del meu cos encara calent, i somreies, amb els ulls esbatanats,...

(2n premi XXIX Jocs Florals del Raval, Associació Institut Promoció Llengua Catalana ) Una línia fina de greix s’estén per damunt del marbre de la cuina. El regalim davalla per la vora i goteja a terra. L’Helga no el veu i trepitja la taca d’oli, la...

Només l’observes amb detall quan dorm. T’esmunys per la porta entreoberta i t’embafa la ferum densa d’una criatura assetjada per les hormones. Contemples el nas i els llavis desclosos, amb el baf que llisca entretallat i que empastifa l’habitació d’una pudor espessa. Hi descobreixes el...


Warning: A non-numeric value encountered in /homepages/10/d681068832/htdocs/wp-content/themes/bridge/includes/pagination/pagination.php on line 6