Actua a traïció i sense avisar. T’enxampa de matinada i et posseeix, nit fosca sense estels. I et fa seva. No la pots aturar; ment covarda que t’agafa en hores baixes. I et reclama, ei, que soc aquí, que et vull amb mi i per...

Primer va caure l’ampolla que flirtejava amb el buit arran de la prestatgeria i es va estimbar a terra. Trossets de vidre se li van clavar als peus descalços fins a escopir petites bombolles de sang. Aleshores, va plorar. A les set, quan el sol arrencava...

Quan traspassa el llindar de la porta arrossegant la maleta de rodetes que ha anat repicant al llarg del camí sobre les llambordes, des de la parada de metro, s’adona que, de vegades, és més difícil desfer camí. La mare la rep amb un somriure, barreja...

Et telefonen tot d’una per anunciar-te allò que només passa a les pel·lícules o a la vida dels altres, perquè a la teva no hi ha cabuda per a aquests dies negres inesperats. Sents el teu nom i fas que sí, en la confusió d’una...

Passa el drap suaument per damunt del moble del saló. El revisa amb precisió; no hi queda cap empremta. El marc de fotos que havia caigut amb el cop, ara torna a estar al seu lloc, amb els rostres somrients mirant endavant. Ja ho té...

Duc dues trenes a banda i banda perquè tinc els cabells rinxolats i se m’estarrufen amb la humitat. La mare cada matí els mulla una mica, els estira amb els dits però sense raspallar-los per evitar estrebades i els teixeix en trenes. Quan remugo, la...

Es lleva com cada dia a dos quarts de vuit, deu minuts abans que ell. Encén la cafetera, posa dues llesques a la torradora i deixa el pernil al marbre perquè suï una mica, tal com ell el vol. Mentre s’adreça a l’habitació per avisar-lo...

Les busques corren mentre observa el cafè fumejant. Un matí més, com els altres i, tanmateix, encara per construir. En l’esclat del sol matiner hi caben totes les esperances. Respira i contempla el cel rogent rere el vidre. Hi ha un instant precís on tot s’atura...

Quan la vida et pren a cor que vols la llibertat, o no és la vida mateixa sinó algú que en nom seu s’atorga aquest dret, quelcom s’esfondra. Com un cuc que lentament tot ho corca, s’estén per dins i et rosega. El gust amarg...

Quan aquella bèstia va córrer cap a tu, no vas saber escapar-te. Si haguessis estat més poruga, hauries corregut a protegir-te, unes cames o uns braços on arraulir-te. Però no, tu un parell de lladrucs i ja et veies forta. Era més gran que tu. Més...


Warning: A non-numeric value encountered in /homepages/10/d681068832/htdocs/wp-content/themes/bridge/includes/pagination/pagination.php on line 6