Estirada al llit de matinada, amb els ulls esbatanats, no puc evitar fer balanç. Han tornat de cop la calor i les orenetes, els plans i les mitges abraçades. Tot torna, però res no és el mateix. "...

Quan obren, a quarts de nou, ja fa estona que s’espera a la fila. Li agrada ser dels primers a esmorzar, quan les taules encara brillen netes, el cafè brolla calent a la cafetera i el pa trenca cruixent. A mig matí ja tot va...

Després d’uns dies de sol torna a caure la pluja. El món segueix el seu ritme a fora mentre nosaltres vivim un parèntesi forçat. Ens vam tancar amb jerseis de llana i (amb sort) sortirem amb tirants i sandàlies. Ens han estafat la primavera. "Ens han...

Hem invertit l'ordre de prioritats. Hem desaprès a fer plans a marxes forçades. Allò que tant es repeteix a les classes de ioga o mindfulness, viu el present, ara és l'única opció que ens queda. El passat s'ha esborrat i el futur és massa incert...

De vegades no miro. Un truc amb mi mateixa per no saber. No obrir el correu, passades les sis de la tarda, perquè les nits emboliquen els dols i els fan grossos. No fer o no respondre determinades trucades. No demanar respostes que alteraran el son. "No...

La faldilla és massa curta i el maquillatge massa estrident. Vigila, vas massa descarada. Tapa’t una mica. Se’t veu mitja galta del cul. No són hores d’anar sola pel carrer que ja saps a què t’exposes. No tornis sola. Agafa un taxi o que t’acompanyi algú....

Equilibri és el joc de l’Oriol quan s’aboca a les acaballes de mes i la butxaca és buida però la bústia plena. Equilibri és el que cerca cada matí la Jana, quan es pregunta per què segueix dormint amb ell, malgrat el dolor que sent encara...

Quan ell li espetega amb un deix de menyspreu que val més que deixi la feina perquè, fet i fet, pel que guanya comparat amb el cost de la cangur i la llar d’infants, no els surt a compte. Quan ella insisteix, sense esma de repetir-se,...

Mama, per què soc dislèctic? Ara que ha après la paraula i que l’ha integrada com a cosa pròpia i no aliena, ara que el mot ja no li punxa a l’oïda quan l’escolta i ja el sap pronunciar. Ella, la mare, no sap què respondre, perquè...

Su cuerpo ya no le pertenece. Ha sido arrojado al despropósito de los objetos inanimados, un bote de plástico, una silla de madera, un zapato de piel, una muñeca de trapo. Trapo. Así siente su lengua, sus labios a quemazón. Llagas y heridas, un dolor...


Warning: A non-numeric value encountered in /homepages/10/d681068832/htdocs/wp-content/themes/bridge/includes/pagination/pagination.php on line 6