Mama, per què soc dislèctic? Ara que ha après la paraula i que l’ha integrada com a cosa pròpia i no aliena, ara que el mot ja no li punxa a l’oïda quan l’escolta i ja el sap pronunciar. Ella, la mare, no sap què respondre, perquè...
Su cuerpo ya no le pertenece. Ha sido arrojado al despropósito de los objetos inanimados, un bote de plástico, una silla de madera, un zapato de piel, una muñeca de trapo. Trapo. Así siente su lengua, sus labios a quemazón. Llagas y heridas, un dolor...
És el nou. No li agrada gens aquesta paraula, l’etiqueta que arrossegarà durant setmanes, qui sap si mesos. El nou. El nou és qui es queda sense parella a la fila, qui no conviden a jugar a casa perquè resulta que la mare no sap...
Obre l’estoig i en treu un llapis Staedtler del número dos amb la part de dalt masegada. Llegeix l’enunciat, veu endins, mentre es mossega el llavi de baix i estreny les celles. El torna a llegir, aixeca el cap, observa la resta de companys escrivint...
Surt de casa ajustant la porta amb suavitat. Duu una faldilla curta, massa curta segons diria el pare, ajustada per la mare, poca cosa per a l’àvia. A ella tampoc li agrada. Quan s’ha vist reflectida al mirall, les cames primes, com dues potes de...
No ho aconseguiré mai. Gener, febrer, maig...