“L’element terra absorbeix l’Aigua. Aquest és un dels primers signes de la mort. Això pot durar setmanes o mesos. El segon signe relaciona l’aigua amb el foc. El foc asseca la humitat, l’aigua. La persona té la boca molt seca, no té saliva, no té...

El fred no ha arribat encara però tu ja el pressents, com l’avantguarda d’allò que esdevindrà. Saps que cap castell resisteix per sempre. Volies fer créixer una buguenvíl·lea en un retall de terra. Que pugés amunt per la paret i la cobrís tota ella de tons...

Tardor és camí de tornada. Dies que perden força i nits més llargues. Tardor és un moniato ben taronja que fumeja, una jaqueta mal cordada, un mocador embolicat al coll i refredats que s’arrosseguen. Tardor és inici de projectes, sandàlies i jerseis gruixuts. Tardor és abocar-se...

Tenia vuit dies lliures i set-cents euros a la butxaca, la inèrcia de sortir durant les vacances i la d’un tu i jo que encara encaixava. Grècia acull com casa nostra fa trenta anys. En una barreja de passat que es manifesta a les runes de...

Hi havia un mar que era més blau, envernissat d’escuma blanca, d’aigua transparent i fresca, on les barques es gronxaven. Hi havia menorquines de fusta pintades de blanc, amb timó lluent, que duien el nom escrit en tinta negra, la Dolores, la Mediterrània o la...

(3r premi concurs microrelats de la Coordinadora d'Associacions per a la Llengua Catalana, en col·laboració amb Escola Escriptura Ateneu Barcelonès i Omnium) Es va perdre, baixant la Rambla. Alguns deien que l’havien vist arran de mar, però d’altres asseguraven que s’havia esmunyit per un carreró del...

Hi ha un racó a Barcelona que fa olor d’antic. M’hi perdria. El terra empedrat i irregular empeny a caminar amb prudència per no entropessar-se mentre que els cotxes que hi passen, fan un soroll sord amb les rodes. Algunes cases són de pedra. N’hi ha...

Els anys acaben a tocar de l’aigua, allà on trenca l’onada. I com un cap d’any més, es festegen. Elàstics, allargassats durant unes setmanes, en un tic-tac que s’enceta prest, i acaba esdevenint una remor de fons, gairebé imperceptible. Se celebren al llarg dels dies, en...

Hi ha coses que abans no sabíeu i ara sí. Com allò que el temps vola i cal esprémer l’instant, perquè tot d’una fuig i ja no hi és, que el present és de les coses més esmunyedisses que hi ha. De la mateixa manera, ara...

Perquè el que recordes amb el temps són aquells instants viscuts, retalls de memòria on un dia semblà que tot estava bé, que no hi havia entrebancs. Les trobades de família s’ompliran per sempre més d’aquell viatge que tots recorden amb un deix de melancolia. Si...


Warning: A non-numeric value encountered in /homepages/10/d681068832/htdocs/wp-content/themes/bridge/includes/pagination/pagination.php on line 6