varanasi
- novembre 02, 2017
- by
- sandriblog
Allà on el temps s’ha aturat i els dies transcorren sense diferència. Allà on la pau sembla haver-hi arrelat, es respira i es palpa. En el silenci d’una matinada qualsevol, quan la llum és encara tènue i el sol pugna per emergir, allà m’amago quan el món em desborda.
“Varanasi, Benarés, Banaras”
És una imatge que es manté intacta a la meva retina des de fa tants anys com records vagues conserva la memòria. Els temples daurats, les escales de pedra grisa, els saris estesos, de colors brillants i estampats florals o geomètrics, els santons de...
morocco
- setembre 06, 2017
- by
- sandriblog
Mohamed saca su alfombrilla, la orienta e inicia el rezo. Al-lah… Se arrodilla, los brazos estirados, se levanta, repite su letanía. Luego, se dirige...
Alcañiz
- abril 26, 2017
- by
- sandriblog
La mujer es vieja. De edad indefinida entre los ochenta y los cien. No tiene dientes. Se le nota en las hendiduras de los...
Comentaris recents