Allà on el temps s’ha aturat i els dies transcorren sense diferència. Allà on la pau sembla haver-hi arrelat, es respira i es palpa. En el silenci d’una matinada qualsevol, quan la llum és encara tènue i el sol pugna per emergir, allà m’amago quan el món em desborda.

“Varanasi, Benarés, Banaras”

És una imatge que es manté intacta a la meva retina des de fa tants anys com records vagues conserva la memòria. Els temples daurats, les escales de pedra grisa, els saris estesos, de colors brillants i estampats florals o geomètrics, els santons de...