de carn i ossos

De carn i ossos

Diuen que els llibres salven. I els metges, de vegades també els diners. O l’escriptura. A mi em salven les persones. Les de carn i ossos, les que tenen veu de veritat, la pell càlida o les mans fredes, els ulls brillants, els cabells que fan olor de xampú d’herbes i els petons que deixen la galta humida.

” …em salven les persones. Les de carn i ossos… “

El Toni ha proposat de fer-nos persones, ser presents, deixar de ser una lletra en un telèfon, un nom en un eco que encara es recorda. Li agraïm la pensada i les notícies i aquelles paraules sempre amables. Omplim el xat de fotografies, les que somriuen, les que lluiten, les poques que compartim, perquè és més àmplia l’emoció que el recorregut de temps que fa que ens coneixem, les que conviden i les que activen una força que es palpa endins.

“…els llibres, amuntegats a la tauleta de nit, se’m resisteixen.”

Busco llibres a les prestatgeries del petit univers que ara és casa, llibres que m’aboquin a aquell altre món paral·lel que sovint em fa oblidar el meu. Però els llibres, amuntegats a la tauleta de nit, se’m resisteixen.

Mentre imagino una primavera càlida, l’airet que ens acaricia, la cervesa freda a la taula, el sol que ens escalfa les mans i l’abraçada immensa que celebrarà la vida, he descobert que només les persones ens salven, les de carn i ossos.

*Fotografia: Yutacar

5 Comments
  • Anna Rosell
    Posted at 15:08h, 03 abril Respon

    Quanta raó!!!
    Gràcies per les teves paraules. Quin gust tenir moments per llegir-te.!!!

  • M. dolors Suñé Álvarez
    Posted at 10:58h, 25 abril Respon

    els llibres sempre esperen pacients, saben que quan no tinguem distancia ni prohibició amb la carn i ossos voldrem fugir,refugiar-nos i ells serán novament un lloc perfecte

    • sandriblog
      Posted at 11:08h, 25 abril Respon

      Tens raó, els llibres sempre hi són i ens fan refugi.

  • Anna Domenich
    Posted at 18:56h, 28 abril Respon

    A mi els llibres ara també se’m resisteixen. No deixo d’obrir-los, inclús en llegeixo algunes pàgines. Però lluny de poder gaudir-los, el meu cap es dedica a centrifugar imatges, paraules, abraçades que no hi són… Seguiré esperant les trobades amb persones de carn i ossos.
    A mi també són les que em salven.
    Un plaer llegir-te Sandra.

    • sandriblog
      Posted at 19:20h, 28 abril Respon

      Gràcies, Anna! després enyorarem tenir temps per llegir…

Post A Comment