L’inici de tot:
El jugador dislèctic neix de l’estómac i acaba creixent i ramificant-se. És un crit al desert en temps de desconcert i de no trobar el camí, és la necessitat d’escriure i de compartir la vivència.
Paral·lelament a aquest text, neix Món Dislèxia a les xarxes. Ambdós mons neixen del procés de descoberta i d’aprenentatge. A Món Dislèxia compartim i avancem junts pels viaranys en què ens trobem els pares de nens amb dificultats d’aprenentatge.
Sense ser cap fet tràgic, aquest procés acaba esdevenint sovint una mosca insistent i marejada que no deixa mai de voltar. I, poc o molt, la majoria acabem coincidint i confluint en llocs similars. Donar-li veu en lloc de silenciar-ho, compartir-ho, d’això van món dislèxia i el jugador dislèctic.
descripció
sinopsis
Un llibre experiencial, sincer, sense edulcorants, emotiu i molt empàtic d’una mare que acompanya el seu fill a saltar junts els murs quasi infranquejables de la dislèxia, un trastorn que afecta el 4% i el 10% de la població.
El jugador dislèctic no és un manual sobre la dislèxia. Tampoc no és un llibre d’autoajuda. No és un llibre dramàtic ni suavitzat amb floritures sobre aquest trastorn. El jugador dislèctic és un text que comparteix amb el lector què significa conviure amb la dislèxia des de la barrera d’algú que l’observa i empatitza -només com una mare o un pare ho pot fer-, amb el seu fill.
Amb un EPÍLEG de l’actor Ivan Massagué, que ha conviscut tota la vida amb la dislèxia.
L’inici de tot:
El jugador dislèctic neix de l’estómac i acaba creixent i ramificant-se. És un crit al desert en temps de desconcert i de no trobar el camí, és la necessitat d’escriure i de compartir la vivència.
Paral·lelament a aquest text, neix Món Dislèxia a les xarxes. Ambdós mons neixen del procés de descoberta i d’aprenentatge. A Món Dislèxia compartim i avancem junts pels viaranys en què ens trobem els pares de nens amb dificultats d’aprenentatge.
Sense ser cap fet tràgic, aquest procés acaba esdevenint sovint una mosca insistent i marejada que no deixa mai de voltar. I, poc o molt, la majoria acabem coincidint i confluint en llocs similars. Donar-li veu en lloc de silenciar-ho, compartir-ho, d’això van món dislèxia i el jugador dislèctic.
descripció
sinopsis
Un llibre experiencial, sincer, sense edulcorants, emotiu i molt empàtic d’una mare que acompanya el seu fill a saltar junts els murs quasi infranquejables de la dislèxia, un trastorn que afecta el 4% i el 10% de la població.
El jugador dislèctic no és un manual sobre la dislèxia. Tampoc no és un llibre d’autoajuda. No és un llibre dramàtic ni suavitzat amb floritures sobre aquest trastorn. El jugador dislèctic és un text que comparteix amb el lector què significa conviure amb la dislèxia des de la barrera d’algú que l’observa i empatitza -només com una mare o un pare ho pot fer-, amb el seu fill.
Amb un EPÍLEG de l’actor Ivan Massagué, que ha conviscut tota la vida amb la dislèxia.
què n'opinen els mitjans?
Programa a “La pàgina en Blanc amb tots els sentits”:
Presentació del llibre a Fibracat TV Ràdio amb l’escriptora i presentadora Carla Gracia.
Youtube: “La conversa” (minut 12 del vídeo).
IB3, Radiotelevisió de les Illes Balears:
Entrevista en directe al programa “Els dematins”.
Programa: “Els Dematins”
Radio Estel
Entrevista en directe a la secció de “Volem ser educats” del programa de La Caravana amb Joan Trias.
Programa: “La Caravana”
“Quan les lletres s’enmirallen”
<<L’etapa escolar pot ser meravellosa. Molts atresorem els records d’aquelles aules amb molta estima. Però l’escola és un microunivers que té el seu propi funcionament, i cada vivència és un món.>>
Article de Alba López a la secció de llibres “Punt de Llibre”.
Web: El núvol
