Recent Posts

nedar



la sangonera relats catala sandra

la sangonera


Conecta’t

Un espai per descobrir relats i vivències
els mesos

els mesos

No ho aconseguiré mai. Gener, febrer, maig… No. Torna-hi. Gener, febrer, març,  juny… No. Ara les nenes canten. Han inventat una cançó perquè jo aprengui els mesos. Elles ho fan com si res, cada matí, després d’esmorzar i abans d’anar a la platja, la mateixa cançoneta. Sense esforç. Jo m’hi enganxo però no em surt. M’enfado. Amb el pare i amb elles, en el fons m’enfado amb mi mateix. Perquè no me l’aprenc.

“Gener, febrer, maig… “

El pare carrega el cotxe, les tovalloles, la nevera amb el dinar, la síndria ben grossa, les galledes i pales, el diari, el protector solar. Les nenes pugen i riuen. Jo encara estic provant de repetir la cançó, la que canten cada matí i que a mi no em surt. Han decidit anar a migjorn avui, no hi bufa el vent.

De camí, observo per la finestra del cotxe els metres i metres de tanques de pedra amuntegada i portetes de fusta. Tot d’una, en passar per una casa blanca i lluminosa, ho recordo, xisclo tot content, rere aquesta corba hi ha un ruc. El pare, la mare, les nenes, tots em miren incrèduls. Què dius tu ara! Jo em faig petit, penso que possiblement m’he equivocat però encara murmuro, jo recordo un ruc. Perquè és cert, perquè l’estiu passat hi era, i el vam veure i vam riure, perquè què hi feia un ruc lligat amb una corda, a la vora de la carretera.

“…jo recordo un ruc.”

El pare tomba i allà, imponent, com un regal de reis, hi ha la bèstia, el ruc, gris indefinit, lligat a la tanca. Les nenes criden, tenia raó! El pare somriu i murmura, aquest noi té molta memòria. Jo faig un bot, content, inflat, mentre repeteixo endins, gener, febrer, maig… com era allò dels mesos? I me n’adono de nou que no em surt.

 

 

*Foto: itbcnlifestyle

Relats de

les gàbies

les gàbies

abril 20, 2020
sense plans

sense plans

març 19, 2020
no saber

no saber

març 26, 2019

4 Comentar text

  1. Avatar

    Eugènia

    8th nov. 2017 - 12:59 pm

    No tinc paraules…amb aquest conte no en tinc…

  2. Avatar

    Virginia

    11th nov. 2017 - 2:50 pm

    Me’n recordo!!! Gran homenatge a aquest nen rosset i carinyós que ara és un gran actor.

    • sandriblog

      sandriblog

      13th nov. 2017 - 8:21 am

      moments que mai s’obliden!

  3. Avatar

    Antoni Massague

    5th des. 2017 - 3:44 pm

    Cada dia superan-te. T’estimo. Petons

Fés un comentari

Ompliu els camps*

Comentaris recents

Segueix-me

Rep els meus relats

×